Dins el mateix estil hi ha diverses modalitats. Majoritàriament agrupades per la tècnica clàssica i la de patinador:

Tècnica clàssica: 

La tècnica clàssica de l'esquí de fons és la més tradicional ja que és la que prové directament de les formes primitives de desplaçar-se per la neu. És la més senzilla d'aprendre ja que els gestos bàsics procedeixen del moviment de caminar al que cal afegir un lliscament i una força de braços a través dels bastons. Les màquines que preparen les pistes marquen un rastre a la neu i els esquís es canalitzen en la traça i així no s'entrecreuen i es manté l'equilibri amb més facilitat. Els esquís utilitzats per a la pràctica del clàssic tenen un sistema de retenció que pot ser escates, microescamas o ceres per evitar retrocedir enrere a les pujades.

Estil Patinador:

Consisteix en l'impuls divergent dels esquís que s'efectua des de la vora interior de l'esquí. La successió d'impulsos a dreta i esquerra permet l'avanç de l'esquiador sense necessitat de cap sistema de retenció. Es practica sobre una pista ampla i amb neu compactada. S'aconsegueix més velocitat que en el clàssic però és més exigent amb la forma física.

Un avantatge de l'estil patinador sobre el clàssic és que no necessita sistema de retenció pel que no hem d'aplicar ceres.

A mà esquerra l'estil clàssic, a mà dreta l'estil patinador. Extret de TotNórdic

Vídeo de Tot Nórdic que mostra les diferencies entre els dos estils.

Practicar l’esquí nòrdic és una bona manera d’activar-se i millorar l’equilibri: les articulacions pateixen menys que en l’esquí alpí o de muntanya, i el risc de lesió és mínim. De fet, molts esportistes practiquen l’esquí nòrdic per a recuperar-se d’alguna lesió o per a entrenar. És una disciplina a l’abast de tothom, ja sigui per fer un passeig o per dedicar-s’hi professionalment. Si vols saber més sobre la pràctica d'aquest esport: fes click aquí!

Es parla poc d'aquesta modalitat de l'esquí, que és en realitat una de les més antigues. Sorgida dels països nòrdics va ser introduït en els nostres Pirineus en els anys 60, concretament a l'estació de La Molina. A dia d'avui se celebren 60 anys des de la seva introducció. Molts esquiadors van ser els pioners en aquest estil, entre ells Jordi Pons. Que en una entrevista recorda, perquè "no tenia un duro" i "no podia pagar el tiquet dels remuntadors de l'esquí de pista" (llavors no eren forfets, sinó tiquets de sis viatges).

Jordi Pons de jove fent esquí nòrdic. Fotografia extreta del diari ARA. Aquesta vella glòria de l'esquí només va ser el pioner que va començar a La Molina a fer escola. Anys després, ¿que ha passat amb l'esquí nòrdic? Com ha evolucionat L'esquí nòrdic mai ha estat abandonat per aquells esquiadors i esquiadores apassionades que l'han fet vibrar durant tants anys des de la seva implantació. L'estat actual a nivell de competicions per a aquesta temporada són més de 15 competicions recollides per la FCEH (Federació Catalana d'espores d'Hivern). Són moltes les persones que practiquen aquest esport minoritari però poca la cobertura de les seves activitats.

Descobreix més destinacions per gaudir del nòrdic fent click aquí!