932 041 041

Vida en confinament – Ruth Bober, Relacions Públiques de Vall de Núria

Fa 25 anys que la Ruth treballa a l’estació de Muntanya de Vall de Núria, un lloc privilegiat a 2000 metres d’altitud, i envoltada de grans cims.

El seu dia a dia abans del confinament, segons ens explica, era com el de la gran majoria de gent, aixecar-se molt aviat pel matí i fer tota una marató per poder compaginar la seva vida amb la seva vida familiar, buscant petits espais per poder fer les coses que més li  apassionen; fer ioga, passejar, bones companyies i en moltes ocasions simplement no fer res... 

 


 

Quan es va donar l’ordre de confinament on estaves i com et va afectar , com ho fas per seguir treballant des de casa?

 

Estava a Núria, va ser una barreja de sentiments, una sensació d’incertesa i de tristesa alhora. Aquell dia treballava amb dos del meus companys i quan vam marxar de Núria, dins del cremallera, vaig mirar el Santuari i dins la meva ment vaig dir-me, quant podrié tornar a veure aquesta imatge?  Quant de temps passarà? I multitud de preguntes més em van envair els pensaments.

 

A dia d’avui encara no he tornat a pujar el Santuari, i alhora estic molt preocupada per aquesta nova pandèmia del COVID-19 i tot els efectes d’aquesta malaltia.

 

Treballar des de casa avui dia no és cap inconvenient, en el cas que disposis de les tecnologies i aplicacions necessàries per poder-la realitzar, però soc conscient que no tothom ho pot fer ja que cada casa és un món i tothom ho fa com pot, no com vol. Per treballar des de casa, també has de saber separar entre la vida personal i la professional.

 

 

Per treure-hi el costat positiu , què és el que estàs gaudint més del confinament ?

Em costa molt pensar en coses positives , ja que aquesta malaltia és incerta i no tenim dades de quant finalitzarà, veure la llum el final del túnel de vegades costa... També afecta que malauradament m’he trobat en la situació de tenir una bona amiga que ha patit aquesta  malaltia. Per sort l’ha superat i està recuperant-se, espero que pugui tornar a casa ben aviat!

 

Per aquest motiu el primer que faig quant m’aixeco, és donar les gràcies per estar bé i intento pensar en que aquesta pandèmia acabi quant abans millor.

A  casa intento donar la meva millor versió i faig coses per distreure la ment, compaginat la vida amb el meu fill de 14 anys, practico ioga diàriament, per mantenir la ment i el cos en equilibri, i les primeres setmanes vaig netejar en profunditat tota la casa, per sort ara m’he relaxa’t una mica... I ara us podria mencionar lo típic de mirar Netflix i coses per l’estil però en els moments que ens trobem no ho crec necessari.

 

 

Quins consells donaries a la gent que es trobi en la mateixa situació que tu, o que trobi molt a faltar les muntanyes?

No hi ha res més difícil a la vida que tenir paciència, esperem que ben aviat pugem tornar a la normalitat que coneixíem... malgrat tothom diu que res tornarà a ser com abans, jo tinc l’esperança de que si.

Les muntanyes són al mateix lloc, i les podrem tornar a veure i a gaudir, ha quedat ben clar que tots els animals aquests dies estan ben tranquils sense la presència humana, i han recuperat els seus espais.

 

 

Finalment què és el primer que faràs quan acabi el confinament ?

Visitaré els meus pares i sortiré a passejar!

 

 

 

 

 

Abril 27, 2020
Altres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.