Que La Molina i la competició van de la mà és una qüestió que queda acreditada per diversos motius. Són molts els clubs que tenen a La Molina la seva base logística i d’operacions, i entre les motivacions no hi falten les facilitats de tota mena.
En aquest sentit cal recordar que, per exemple, en determinats dies de la temporada els remun- tadors s’obren dues hores abans de l’obertura al públic, restringint-ne l’ús als clubs que entrenen en aquesta estació. Una mesura que els permet entrenar sense interferir en l’horari comercial de l’estació o bé gaudir de les millors condicions de neu quan ens apropem a la primavera.
El motiu principal, però, són els estadis de competició i entrenament de què disposa La Molina, i que han acollit competicions catalanes, espanyoles, europees o de la Copa del Món. El cas és que a La Molina hi ha un total de quatre estadis de competició homologats per la FIS (Federació Internacional d’esquí).
Aquests quatre estadis han estat revisats per tècnics de la FIS que periòdicament els visiten i homo- loguen. Són: el Roc Blanc, Catalunya-Cerdanya (Estadi-Comella), Solell i Pedró. Els repassem un a un, just en una setmana en què els tres primers estadis han acollit proves de renom com la Copa d’Europa d’Esquí Alpí femení, el premi CEAP i el Derby Internacional Ciutadans.
L’estadi més mediàtic de La Molina. Va acollir, per primera vegada al Pirineu, una prova de la Copa del Món femení el desembre de 2008. Destaca per la seva amplada i està molt ben valorat per co- rredors i pels tècnics de la FIS, del qual en destaquen el seu traçat, amb alternança de plans i murs i el seu anivellament simètric.
La cota de sortida és a 2.100 m, i la cota inferior és a 1.800 m. Té una longitud de 1.250 metres (en- llaça la pista vermella Comella I amb L’Estadi, negra) i un desnivell de 300 metres. Es va inaugurar la temporada 2005-06. Disposa de xarxa doble de canons d’alta pressió a banda i banda. Es tracta d’un estadi no permanent que s’equipa amb xarxes de seguretat tipus B per a cada competició.
La Molina va organitzar la seva primera Copa d’Europa el febrer de 2003 i des de llavors el circuit continental hi ha passat cada any excepte en les temporades 2012, 2014 i 2015. S’hi celebren es- làloms, eslàlom gegants i super gegants.
L’estadi més còmode per accés, per serveis i per a la visualització de la competició. Queda a peu de carretera i això en facilita l’afluència de públic. L’estadi FIS Roc Blanc s’ubica en un vessant nord, en un pendent ombrívol i protegit pel bosc de pi negre, fet que li garanteix una qualitat de neu excel·lent al llarg de tota la temporada. En l’àmbit de la competició se’l considera de nivell exigent.
La cota de sortida és a 2.050 m, i la cota inferior és a 1.750 m. Té una longitud de 905 metres i un desnivell de 306 metres i la qualificació per dificultat és de pista vermella.
Pel que fa a seguretat va equipat amb una combinació de xarxes A i B.
Va rebre l’homologació per la FIS la temporada 2005-06. Abans que l’estadi Solell fos equipat amb innivació i modificat en la seva amplada, el Roc-Blanc era la pista de competició homologada més sol·licitada per a entrenaments. Especialment valorat per a eslàloms i eslàloms gegants però també està homologat per a proves de súper gegant.
L’estadi més alt de La Molina i el de pendent menys pronunciat que Roc-Blanc o el Cerdanya-Catalunya, amb la part alta descoberta de vegetació i la part mitjana i baixa amb bosc a banda i banda. En aquesta temporada 2017-18 s’ha estrenat innivació i s’ha ampliat. El passat mes de gener hi va estar entrenant l’equip coreà paralímpic d’esquí i surf de neu.
Va rebre l’homologació per la FIS la temporada 2005-06. La cota de sortida és a 2.300 m, i la cota inferior és a 1.995 m. Té una longitud de 1.350 metres i un desnivell de 300 metres i la qualificació per dificultat és de pista vermella. Es tracta d’un estadi permanent i pel que fa a seguretat va equipat amb una combinació de xarxes A i B. Homologat per a eslàloms, eslàloms gegants i especialment valorat per a proves de súper gegant.
L’estadi Pedró, com en el cas del Roc Blanc, és còmode per accés, per serveis a peu de pistes i per a la visualització de la competició. Se’l considera ideal per entrar a la competició, ja que és el menys tècnic de tots quatre. Queda a tocar de la carretera del Coll de la Creueta, al sector Alabaus i això en facilita l’afluència de públic.
Va rebre l’homologació per la FIS la temporada 2005-06. La cota de sortida és a 2.050 m, i la cota inferior és a 1.830 m. Es tracta d’un estadi no permanent. Homologat per a eslàloms. S’hi va cele- brar, l’any 2011, l’eslàlom dels mundials de surf de neu i gairebé cada hivern s’hi celebra el mític trofeu Pista! Pista!, que en aquesta temporada 2017-18 ha arribat a la 21a edició.
Aquests són els 4 estadis homologats per la normativa FIS a la Molina que habitualment acullen competicions i entrenaments. En funció de les necessitats d’entrenament o segons les proves que s’hi vulguin celebrar els clubs o les competicions s’inclinen per un o altre.
Val a dir que tots aquests estadis tenen la característica que el seu ús no altera el normal funcionament de cadascun dels sectors on es troben ubicats, de manera que l’ús comercial i el competitiu queda garantit sense pràcticament interferències.
Tot i això hi ha altres traçats que disposem d’homologació FIS, si bé el seu ús és puntual i no és gaire habitual veure’ls acollint entrenaments o competicions, com poden ser l’estadi de velocitat (combinació de pistes Ponent, Costa Rasa, Comella i Estadi) o l’Estadi Pla d’Anyella (pista de la Creueta).
Des de La Molina també es dóna la possibilitat de llogar el seu ús a grups i empreses per a fer esdeveniments propis.
Per a més informació http://data.fis-ski.com/alpine-skiing/homologations.html
Altres webs d'FGC Turisme