932 041 041

ca

L'actualitat del Grup FGC 

El Blog

Vall de Núria Senderisme

Quins bolets podem trobar a Vall de Núria?

Acaba l’estiu, tothom torna a les rutines de la feina, l’escola, la universitat; el record de les vacances s’esdevé melancòlic, llunyà... I de cop, entra en escena un “personatge” que ho revoluciona tot i omple les cases amb l’anhel  de tornar a sortir a la seva recerca: El BOLET!!

El bolet, com a fong que és, li agrada la fresca i la humitat, per això no és fins a la tardor que treu el cap pels boscos del territori i es queda amb nosaltres fins a l‘arribada de les primeres gelades. A Vall de Núria, el clima propi de l’alta muntanya, fa que el tempo del bolet sigui una mica diferent, el cicle es produeix abans que en moltes altres comarques amb muntanyes més baixes. A finals de l’estiu ja podem trobar bolets amb certa regularitat i no solen aguantar massa més enllà de finals octubre.

 


 

L’aparició en escena depèn de cada espècie, de bolets primaverals com el moixernó o els cama-secs se’n poden trobar però no tenen massa presència. Els vistosos rossinyols els trobarem a principi de temporada, ens marcaran l’entrada de l’actor principal: el cep. Sens dubte, el bolet més característic dels boscos de pi negre del Pirineu.  Un bolet voluminós, molt preuat a la cuina, capaç d’haver donat la imatge d’un adjectiu tan característic per aquells que tenen una presència robusta o “cepats”.

 

 Cep trobat a Vall de Núria. Foto: David Codony

 

Després el seguirà el rovelló, bé en cotes altes sovint són pinetells i els confonem fàcilment. Si abans parlàvem de la imatge cepada del cep, l’estereotip de la imatge de bolet a Catalunya és sens dubte el rovelló. Molt lligat a la  cultura catalana, fins i tot els Pastorets li cedeixen un personatge, i a la cuina catalana,  no hi ha plat que es pengi l’etiqueta de cuina tradicional de muntanya que no hi tingui aquest preuat bolet. 


 

D’altres bolets que podem trobar en aquest entorn a 2.000 mts són el cama de perdiu, que malgrat ser perfectament comestible, el primer cop que el cuinem ens farà dubtar de la seva possible toxicitat, ja que es torna de color lila. Algun bolet de tinta, no massa apreciat per la comunitat boletaire, i els rossinyolics, una còpia en petit dels rossinyols que certifiquen l’expressió de “surten com bolets”. No oblideu que n’hi ha de verinosos com la farinera borda o  el reig bord o amanita, ni tocar-los! I Finalment el fredolic o negrito, que ens marcarà el final de la temporada, amb el que es pot fer una bona sopa que ens ajudi a passar el fred que ja haurà arribat.

 

Foto: Pinetell 

 

Però darrerament el canvi climàtic ha fet viure situacions de gran sequera a la muntanya, així com haver superat els records històrics de temperatura (fins a 28,5ºC!). Les tardors són més benèvoles, l’estiu s’allarga, la manca de precipitació... El bolet és molt sensible a aquests canvis i cada cop trobem menys bolets o més bolets corcats.

 

Com moltes altres espècies intenta adaptar-se però no està a les seves mans, potser si que ho està en les nostres. Amb una actitud més conservacionista a escala global; però també amb petites accions locals que també són efectives com no embrutar el bosc, no aixecar bolets que no agafarem, no cridar enmig del bosc...

 

És tan senzill com aprendre a estimar el nostre entorn,  el bosc i la muntanya.

Foto: Rossinyols a Vall de Núria

 


Documentació:

PASCUAL Ramon. Guia dels bolets dels Països catalans.1999. Pòrtic Natura.

LLOBET Toni. Flora i fauna del Parc Natural Alt Pirineu. 2009. Brau edicions.

PASCUAL Ramon. Guia practica del boletaire. 2003. Pòrtic.

Octubre 08, 2019
Altres webs del Grup FGC
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.