932 041 041

ca

L'actualitat del Grup FGC 

El Blog

La fauna més salvatge del Pirineu

Gall Fer, Guineu, Ós Bru, Isard pirinenc i Trencalòs. Aquests 5 animals salvatges són alguns dels que habiten actualment al Pirineu. Descobreix-los!

Alt Pirineu Richard Martin

Alt Pirineu. Autor: Richard Martin

 

Us agraden els animals? Voleu saber quina és la fauna més salvatge que podríeu trobar als Pirineus aquest estiu? Si les respostes són SÍ, això us interessa! Avui us presentem un recull de les 5 espècies salvatges més representatives i variades que habiten en aquest l'idíl·lic indret: el gall Fer, la Guineu, l’Ós Bru, l’Isard pirinenc i el Trencalòs. 

 

1. Gall Fer pirinenc (Tetrao urogallus)

Aquesta emblemàtica espècie dels gal·linacis està amenaçada i en perill d’extinció tant a escala catalana com estatal, per això està protegida. Des de les estacions d’Espot i Port Ainé es van presentar iniciatives de millores en la protecció d’aquest animal al seu territori.  

 

El Gall Fer sol habitar en boscos subalpins del Pirineu i Prepirineu, de pi roig i pi negre, entre els 1.700 i 2.000 metres d’alçada. Com a curiositat, durant el mes de maig, època de zel, se l’escolta fer un cant molt característic.

 

És de les gallinàcies més grans que hi ha pels Pirineus: el gall mascle pot arribar a pesar fins a 5 kg, de dimensions molt més grans que la femella, que pesa la meitat. Però, el pes no és l’única diferència entre ambdós sexes, ja que el color del plomatge també és distint, tal i com es pot apreciar a continuació:

Gall fer mascle i femella

Gall Fer mascle i femella. Font: Estació de Port Ainé i Món Natura Pirineus 


 

2.  Guineu comuna (Vulpini)

També anomenada Guilla, aquest animal omnívor abunda als Pirineus, però és difícil de veure ja que és nocturn i molt sigil·lós. Caçador i solitari, està adaptat a la majoria d’hàbitats a causa de la seva àmplia i diversa alimentació. És per això que es pot veure en tot tipus de boscos i zones humides.

 

De mida petita, la seva cua llarga representa el 70% de la longitud del seu cos. Pesa entre 4 i 8 kg i el seu pelatge ronda entre tons vermellosos, marrons i grisos. Un detall curiós sobre aquets animals és que són monògams: tenen, amb la mateixa parella, entre 4 i 6 cadells l’any. 

Guineu dels Pirineus

Font: Món Natura Pirineus


 

3. Ós Bru dels Pirineus (Ursus arctos)

Aquest mamífer d’alimentació omnívora actualment té una presència escassa als Pirineus, arribant gairebé a desaparèixer a causa de la persecució de l’ésser humà i de la destrucció del seu hàbitat. Tot i això, amb el programa LIFE+ PirosLife de la Comissió Europea, s’ha recuperat una part de la població reintroduint óssos procedents d’altres llocs d’Europa per aconseguir la supervivència a la zona. Actualment hi ha uns 40 exemplars als Pirineus detectats i controlats per l’equip de seguiment de PirosLife.   

 

L’ós bru mascle pot arribar a pesar fins a 200 kg i mesura entre 100 i 150 cm d’alçada, mentre que la femella és més petita. Sol viure uns 25 anys en les zones altes de la muntanya, entre els 1.000 i els 1.4000 metres, és diürn i porta una vida solitària. Aquests óssos se solen aparellar durant l’estiu, tenint una mitja de 2 cries, i durant l’hivern resten en estat d’hibernació en coves, on crien els cadells.

Ós bru dels pirineus

Font: Molló Parc


 

 4. Isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica)

Conegut com el “Senyor dels Cims”, aquest herbívor salvatge de la família dels bòvids, és dels més típics del Pirineu català. Sol habitar en les zones rocoses mitjanes i altes, en pis subalpí, entre els 1.000 i 3.000 metres.

 

Tant mascles com femelles tenen el seu pelatge rogenc durant l’estiu i marró fosc a l’hivern, amb unes banyes fines i verticals. Cada any hi integren un anell de creixement. Pel que fa a la mida, els isards solen ser petits i esvelts, i pesen uns 30 kg aproximadament.

 

És una espècie que no està amenaçada a causa de la falta de depredadors a Catalunya: els pocs llops i óssos que hi ha i les àguiles i guineus.

Isards dels Pirineus

Font: Pep Ubach


 

5. Trencalòs (Gypaetus barbatus)

Aquesta espècie de voltor també es troba en perill d’extinció, per això està protegit. Igual que amb l’ós bru, es va dur a terme un procés de recuperació de l’espècie als Alps i Pirineus, concretament al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Sol viure entre 20 i 40 anys en zones muntanyoses, entre barrancs i penya-segats, a les comarques dels Pallars. 

 

El trencalòs és un animal incapaç de caçar; és carronyaire i s’alimenta pràcticament en la seva totalitat d’ossos i de restes d’animals morts. És de mida gran i robusta: pot arribar a pesar fins a 7 kg. El seu cap és blanc i de cos és de tons entre gris i negre, sobretot les ales. Solen pondre 2 ous, tot i que només sobreviu un dels pollets, ja que el més dèbil es queda sense menjar i se’l menja la mare.

Trencalòs

 Font: Pixabay Adobe Stock


 

Política Ambiental 

 

Tenint en compte que 3 dels 5 animals que apareixen en aquest llistat es troben en perill d’extinció, des de Vall de Núria, la Molina, Vallter 200, Port Ainé i Espot se segueix una política ambiental que promou la preservació, conservació i millora del medi ambient i patrimoni.

 

 

Ara que ja sabeu quina és la fauna més salvatge que habita als Pirineus catalans, aneu en compte (en tots els sentits) la propera vegada que ens visiteu!

 

Maig 29, 2019
Altres webs del Grup FGC
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.