Ara ja fa uns quants anys que dedica el seu temps a les seves dues passions: la fotografía i la meteorología. Pels matins s'aixeca ben d'hora i surt a la caça d'instants i elements de la natura; les formes sinuoses de la neu a l'hivern, l'esclat de colors a la tardor, el comportament d'una familia de cavalls, el glaç tant difícil de trobar en els últims anys... Surt sense saber què trobarà i torna a casa quan ha quedat satisfet, amb fins a 300 fotografies a la recàmera.

Les tardes les dedica a inspeccionar aquestes fotografíes una a una fins que n'ha triat 50, i després n'edita 10 i n'acaba publicant només 4 o 5.

A la seva galeria podem trobar fotografies d'Esterri d'Àneu, de la Vall Ferrera, de la Bonaigua, del Bosc del Gerdà, d'Espot, d'Alins, de Tavascan... Allà on va ja el coneixen i a banda de les fotografíes també s'emporta bones estones de petar la xerrada. Segons ell, si coneixes a la gent del lloc és molt important passar a saludar, són gent amable, molt vius, que t'informen de coses interessants.

Nosaltres també hem pogut conversar una estona amb ell, i entrevistar-lo perquè ens expliqui com és la vida d'un fotògraf i meteoròleg confinat. En Ramon té 74 anys, però llegint l'entrevista us donarà l'impressió que es tracta d'un jove acabat de sortir d'una doble llicenciatura. Som-hi!

La fotografía és la teva passió, com estàs portant-ho tancat a casa? Has trobat noves maneres de continuar fent fotos?

Intento fer moltes coses! Estic fent algunes fotos des de la meva finestra de casa, a la cual els meus amics i coneguts van batejar com la "finestra indiscreta", per tot el que aconsegueixo captar des d'ella. Un cop va ser molt divertit, quan vaig presenciar una parella jove de fora, que van estar barallant-se 40 minuts amb les cadenes del cotxe. Històries del Pirineu!

Altres fotografies que he pogut fer des de la mateixa finestra és aquesta que va sortir al temps de TV3, amb l'halo sobre el poble. Amb el teleobjectiu he fet algunes de les muntanyes que m'envolten; el Tèssol, Roca Blanca...

Un altre projecte que tinc és fotografiar el moviment dels estels d'Esterri d'Àneu des del mateix punt, me les he hagut d'apanyar per trobar la manera de reduir el moviment de la càmera i el trípode! Per fer-la necessito una nit sense núvols ni lluna, i molta foscor.

Què ha canviat més del teu dia a dia pel confinament?

Ui, jo m'estava tot el dia fora. Esmorzava, agafava el cotxe i anava sobre la marxa, no sabia què fotografiaria, m'ho anava trobant sobre la marxa: una tempesta, un insecte, la textura d'una flor, de la neu... També he arribat a aixecar-me a les 3 del matí per agafar el cotxe pel port de la Bonaigua fins al mirador de Beret, perquè sabia que a les 4h es posava la lluna darrere l'Aneto i que s'havia de fer la fotografia en aquell moment.

Sovint també sortia sense comptar les hores ni parant per dinar, m'enduia un entrepà i m'estava l'estona que fes falta fent el que m'agrada.

Ara miro d'entretenir-me, és important no aturar-se; miro molts videos, directes, cursos... Estic aprofitant per apendre més i dedicar temps a contemplar i analitzar fotografies antigues que tenia oblidades en discs durs, i probo noves maneres de fer composicions amb mosaics com aquests.

Passo moltes hores a l'ordinador amb això, també editant les fotografies m'agrada que expliquin una història, cada fotògraf té una sensibilitat i jo intento expressar la meva, i em fa gràcia quan també genera emocions a la gent; n'hi ha que els transporta a un record, o que són d'Esterri però ara estan a Barcelona i ho reviuen a través de les meves fotografies... És el bonic que tenen les xarxes socials!

Estic publicant fotografies a les xarxes socials ara també, o de la finestra o antigues que encara no havia publicat, perquè quan deixo de publicar les meves seguidores em renyen!

I bueno, per descomptat com tothom netejo el pis, vaig a comprar cada quatre dies, escolto música tot el dia... És el que hi ha.

A banda de la fotografia, també t'agrada molt la meteo, d'on et ve aquesta passió?

A mi la meteo em va salvar que dic jo, em va donar molta vida quan jo vaig venir a Sort a fer-me càrrec de l'escola de piragüisme. Parlo de l'any 1982, que va haver-hi una riuada i s'ho va emportar tot, tota l'escola... Vaig trobar aquesta feina a través de la Generalitat i me'n vaig anar a viure a Sort.

Allà se'm van obrir els ulls, venir a viure els Pirineus, amb el que m'agrada a mi la muntanya! La platja no m'agrada, fotogràficament el Pirineu dóna molt més joc, sobretot a la tardor. L'hivern també és prou interessant, i la primavera encara, però l'estiu no, l'estiu no hauria d'existir amb aquesta calor que fa.

Què estàs fent sobre això durant el confinament?

Just abans de parlar amb tu estava fent unes classes col·laboratives amb un grup que tenim de fotògrafs i meteoròlegs, amb qui dos cops a la setmana fem una videotrucada i aprenem uns dels altres sobre composició i edició de fotografia, meteorologia...

És un grup que van crear fa temps un grup de Sabadell juntament amb l'Eloi Cordomí (l'home del temps a TV3). Cada any fan sortides i conviden a fotògrafs del territori, i un any em va tocar a mi i des de llavors faig les sortides amb ells: hem pujat en globus, hem pujat a l'Alberg del Niu de l'Àliga de nit amb retrac (quan encara no hi havia el telecabina)... Aquest any teníem una sortida al mes de maig al Delta, en un lloc molt especial i se n'ha anat en orris, però bueno ja ho farem al setembre mira.

I així ens entretenim, cada un explica les seves històries del que domina, els altres escoltem, després els ensenyo jo a fer algo... I m'ho passo pipa, la tecnologia serveix d'algo!

Emocionalment, com has viscut aquesta finalització sobtada de la temporada?

Ha sigut una miqueta frustrant, es va acabar molt de cop, a més tenint força neu.

Penso en tots els joves del poble i gent del territori que s'ha quedat sense ingressos, perquè després de la temporada d'hivern solen dedicar-se a la vida del riu, als esports d'aventura... I clar, això tampoc s'ha pogut arrencar amb el confinament. Aquí dalt i a tot el Pallars ho estan passant molt malament, bé a tot arreu és greu.

Ja veurem com acabarà la història!

Quins consells o idees donaries als fotògrafs que com tu es troben confinats?

Que no s'aturin, cal moure's, formar-se, tenir ganes sempre de millorar, no quedar-se parat mai. A mi no em veuràs jugar a la petanca mai, i tinc 74 anys.

Com el dia que em vaig aixecar a les 3 de la nit per anar a fotografiar l'Aneto, que em podríeu dir que s'està més bé al llit a aquella hora, però aquest punt de frikisme s'ha de tenir, perquè si no...

El tema és tenir inquietuds, les que siguin; llegar, escriure, fotografiar... perquè si no t'ensorres i t'apalanques, estàs viu però estàs mort. Buscar la part positiva de les coses, veure què et pots inventar en coses quotidianes del dia a dia... Treure partit del que tens i ja està.

Què és el primer que faràs quan acabi el confinament?

Uiiii, sortir com una cabra! I anar a caminar, fer exercici, moure'm... Escamparé la boira i estaré tot el dia fora, aquí i allà fent fotografies i intentar absorbir tot el que m'he perdut aquest temps. I dinar ja dinarem, o no! No em preocupa, si estic bé a un lloc veient algo esplèndid allà em quedaré l'estona que faci falta. Jo vaig sol amb el meu cotxe i paro allà on hi hagi algo que em crida l'atenció i m'hi quedo mitja hora, dues o fins a quatre hores.