932 041 041

 

Bon dia, Albert! Gràcies per accedir a fer aquesta entrevista amb nosaltres, estem encantats de conèixer més en profunditat la teva professió, una feina ben peculiar i intrèpida.

 

1. Per començar, ens podries explicar en què consisteix la teva feina i quin n’és el seu objectiu principal?

La nostra feina podríem dir que és molt similar cada dia encara que no del tot, ja que no tenim dos dies iguals. El que realment fem és el contrari del que fan els esquiadors, ja que ells quan baixen esquiant, el que fan és baixar la neu i moure-la cap als costats i nosaltres durant la nit el que fem és redistribuir-la un altre cop cap al centre i amunt de la pista, tapar forats de les pistes o moure neu produïda i escampar-la per la pista. Per tant, podem dir que fem com un “reset” de les pistes.

 

La nostra feina es realitza de nit per les següents raons: primerament, perquè a la nit amb el contra llum de les llums de les màquines i el blanc de la neu aconsegueixes veure els desperfectes de forma molt precisa. Després es fa de nit perquè el que es fa és compactar, i perquè quedi ben compactada la neu, ha de ser de nit, ja que d’aquesta manera amb el fred i la poca radiació que hi ha aconseguim una compactació molt millor, i per tant, més durada de la neu a les pistes.

 

Per tant, com podeu veure, la nostra feina és molt important avui dia per tal d’assegurar la temporada i que aquesta duri el màxim possible. Per aquest motiu un col·lectiu d’Àustria, que després es va apropiar d’una marca de màquines trepitjaneu, ens van anomenar herois de la nit (Helden der Nacht).

 

Per entendre millor la nostra feina primer explicaré de què està composta la màquina que utilitzem per realitzar-la:

     - Primer de tot ens trobem amb la pala, que la portem al davant i la utilitzem per moure la neu i redistribuir-la per la pista i d’aquesta forma anivellar-la. A vegades podem trobar altres accessoris en comptes de la pala, com podria ser una fressadora frontal o turbina per tal de poder moure de forma més ràpida de fora cap endins la pista la neu. Un altre accessori característic és la fresa frontal, utilitzada per realitzar les parets d’una half-pipe pels snowparks.

     - Després trobem la màquina, pròpiament dita retrac en els Pirineus, i això ve d’un dels primers models que es deia retrac i així es va quedar. Aquesta part està composta de la cabina on anem i tots els vidres són llunetes tèrmiques per tal que no se’ns glaci quan treballem movent neu o en torb. Després tenim les cadenes indispensables per a realitzar la feina, ja que són les encarregades d’ajudar-nos a pujar i trossejar més la neu. També hi ha unes màquines que porten un accessori extra com seria les que porten cabrestant o també dit treuil/winch. Aquest accessori és un cable d’acer que ens ajuda en pendents molt pronunciades, pot fer fins a uns 1.000 metres i aguantar com a màxim una tensió d’entre 4 a 4,6 tones segons el model del cable i de com de nova sigui la màquina.

     - Finalment tenim la fresa i els faldons. Aquesta part final és la més important, ja que és la que provoca que la neu aguanti més i que l’esquiador no se l’emporti de forma tan fàcil. La fresa el que fa és airejar, trossejar i compactar la neu. D’aquesta manera, aconseguim mantenir-la molt de temps a les pistes. Els faldons el que fan és deixar l’acabat que es pot veure en les pistes a primera hora del matí abans que ningú passi. En la següent foto podreu veure l’acabat:

Acabat de la pista. Dibuix que deixen els faldons.

 

Parts d'una màquina trepitjaneus.

 

2. Quan vas decidir ser conductor de màquines trepitjaneu i per què?

Això crec que mai ho vaig decidir, vaig néixer entre muntanyes i esquí. Ja que la meva mare té l’escola d’esquí de Núria i vaig créixer en l’altre estació d’esquí del Ripollès. El meu tiet també va dur màquines trepitjaneus i no se si és que des de petit em van cridar molt l’atenció aquestes màquines o què va ser, però va esdevenir una de les meves principals aficions i allà on anava a esquiar si podia les anava a veure o em quedava fins a les 17h (que normalment és a l’hora que surten) per tal de veure-les. També a la família tenim relació familiar amb l’estació de Vallter 2000 ja que el meu pare és de Camprodon i el seu tiet havia estat director.

 

Per tant, podria dir que ho vaig decidir quan era molt petit i d’una afició o hobby s’ha convertit en la meva feina. Inclús aquest any passat vaig anar a fer un curs de maquinista a Itàlia de la marca Prinoth, per aprendre més sobre aquesta feina.  

 

3. Amb quina edat vas començar a treballar-hi?

Vaig començar amb 21 anys, concretament aquesta mateixa temporada i el meu últim any de la universitat. A més, va ser curiós, ja que estava fent el Treball de Final de Grau sobre una millora de neu artificial de l’estació de Vallter2000 i just aquell estiu vaig estar a Itàlia formant-me per la marca de trepitjaneus Prinoth en un glaciar. Per tant, podem dir que va ser dit i fet, ja que mai hagués pensat que just abans d’acabar la carrera i de fer un curs de les màquines entrés a treballar portant trepitjaneus i a més de la marca Prinoth.

 

4. Com és un dia de feina a l’estació de Vallter 2000?

Doncs podem dir que no es pot fer una recepta, ja que cada dia és diferent. Ja sigui perquè les condicions climatològiques han variat respecte el dia anterior, per l’afluència d’esquiadors o inclús segons si ha o no entrenat el club d’esquí. Per tant, no és una feina molt rutinària. El torn que solem fer és el de matinada: a partir de les 00:00 fins abans d’obrir pistes. D’aquesta forma, les inclemències del vent sobretot o nevades, no afecten a l’endemà quan s’obrin pistes.

Acabant la jornada de dia amb la màquina Prinoth Everest.

 

5. Què és el que més t’agrada d’aquesta professió? I el que menys?

El que més m’agrada primer de tot és treballar amb l’entorn en el que et trobes ja que ets un privilegiat, poder veure la sortida de sol és impressionant. Però el que més m’agrada són les nits serenes, no només a dalt a muntanya, sinó fins a la costa, ja que des de dalt de tot de l’estació pots arribar a veure tot el golf de roses il·luminat de punta a punta i això no té preu. Òbviament una cosa que m’agrada però aquest any no hem pogut fer molt sovint és moure grans quantitats de neu.

 

Sortida del sol des de la part alta.

 

El que menys m’agrada o més em molesta és quan hi ha poca neu, no perquè haguem d’anar a buscar neu a llocs per tapar forats, sinó sobretot perquè treballes moltes hores i molt dur per deixar-ho tot impol·lut i no dura gaire i és una mica frustrant, això passa igual que amb el vent. Però el que si que mai m’agrada és la boira ja que et desorientes molt fàcilment. 

 

6. A qui recomanaries treballar com a operador de retrac? Quins requisits hauria de cumplir?

Recomanaria a gent que fos esquiadora primer de tot perquè normalment saben com volen que quedin les pistes i això fa que siguin molt exigents amb ells mateixos. Després, a gent que li agradi molt la maquinària i treballar a l’aire lliure.

 

Dels requisits no hi ha res escrit, però podríem dir els següents: que no tingui son a la nit, que no li importi treballar a l’aire lliure i embrutir-se a vegades en el moment d’arreglar alguna cosa de la màquina, gent molt pacient ja que és una feina de paciència i tranquil·litat i finalment gent que li agradi i que tingui vocació ja que sinó llavors ho fas de mala gana i no pot ser.

 

7. Podries explicar-nos l’aventura o anècdota més insòlita que t’hagi passat mai treballant?

Mmmm... No puc explicar gaire ja que és el meu primer any, ara bé l’altre dia fent les traces dels teleesquís em va marxar la màquina ja que va trobar un lloc més tou i això va fer que marxés de costat un tros. Un altre dia de molt vent a la zona de baix, és a dir a la zona de debutants, estàvem fent les passades pertinents el company més vetarà i jo i de cop no vaig veure res i em va avisar perquè va veure que me n'havia anat a l’altre punta de la pista a causa de la poca visibilitat.

 

8. Quan la temporada d’hivern acaba, què fas?

Depèn de l’any, tot i que normalment no varia gaire. Normalment estic amb un company que té maquinària agrícola i porto tractors, o sinó l’altre feina que he fet un estiu i que hi tornaria va ser en una empresa de construcció i serveis. I amb aquests realitzàvem noves instal·lacions de neu produïda (artificial).

 

Gràcies pel teu temps i per explicar-nos com és el teu dia a dia com a operador de màquines trepitjaneu. Fins aviat! 

Març 14, 2019
Altres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.