Travessa Vallter-Núria

Aquells que coneixeu el món del muntanyisme de ben segur que l’haureu fet, d’altres segut que us sonen aquests dos indrets, doncs avui venim a parlar de la històrica travessa Vallter-Núria.

Aquesta travessa es troba al Ripollès, al Parc del Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i és històrica, ja que consten que els pastors que feien transhumància i peregrins ja rondaven vora l’any 700. No va ser fins l’any 1079, a Núria, que ja es tindria la primera capella i sobre el 1615 que construirien l'actual ermita de sant Gil, que dona nom a la rondalla de Sant Gil, l’escultor de la Mare de Déu. És per això que ens agrada saber que no som els primers en trepitjar aquestes valls i per tal de que moltes persones més les trepitgin hem de ser molt curosos amb el medi i tractar de no deixar petjada. Actualment és l’etapa 38 del GR11. Podreu trobar un mapa molt ben detallat de Rutes Pirineus. En el nostre cas vam anar a dormir a l’Alberg de la Xascat Pic de l’Àliga.

Abans de començar qualsevol excursió hem de saber l’estat de la muntanya, el material que necessitarem i un petit horari per complir-lo i que no se’ns faci tard. L’estat de la muntanya es troba amb un risc d’allaus 1, es a dir, el menys perillós, i amb una neu transformada i dura que fa que no només sigui segura sinó de fàcil avenç per la muntanya. Fa una setmana que tenim un anticicló i no hi haurà ni un núvol al cel en un parell o tres de dies. Tot i el bon temps necessitarem grampons, piolet, bastons i roba hivernal. Nosaltres vam portar raquetes però no les vam acabar utilitzant.

Us presento el meu company de viatge, en Guillem. Un altre entusiasta dels Pirineus, l’alpinisme i l’escalada com jo. Serem nosaltres dos qui us expliquem la crònica d’aquesta travessa i els entusiastes que us incentivin a pujar a aquestes precioses valls.

El despertar des del Refugi del Pic de l'Àliga mirant cap a Queralbs. Doncs bé, comencem el viatge. Són les 7:19 del matí, motxilles fetes i ja hem esmorzat. Sortim ben puntuals a les 8 en punt. És una travessa d’unes 7 hores, així doncs hauríem d’arribar a Vallter a les 3-4 de la tarda. Nosaltres pujarem pel camí que hi ha darrere de l’Alberg pujant fins al pic de l’Àliga (2.422m). 

Pic de l'Àliga tirant cap al coll de Noucreus per on seguirem la ruta.

Seguirem carenant passant pel Pic de la Pala (2.475) i abandonarem visualment el santuari de la Vall de Núria i anirem a parar al Puig de Font Negra (2.727). Aquí ja veiem la Vall de la Coma de Vaca que seguirem carenant fins al Cim de les Arques (2.791m)

En Guillem baixant per la cornisa una mica delicada amb el sol picant des de bon matí.

Just a continuació ens trobem amb el Pic de la Fosa del Gegant (2.807m) on a baix trobarem una placa sobre la travessa Núria- Setcases. Seguirem donant la volta fins a pujar pel coll de Noucreus on ens trobem les famoses 9 creus clavades al terra, un dels cims on molts esquiadors de muntanya fan un most abans de baixar els gairebé 1000 metres de desnivell fins el Santuari. És una ruta molt típica pels amants de l’skimo. Aquí us deixem un vídeo de un parell baixant i uns altres pujant.

La vall de Noucreus i de fons el Puigmal i la Vall de l’Embut és una de les postals més maques que podem veure en aquestes valls. Però som just a una quarta part de la nostra dolça aventura, seguim.

Seguirem carenant cap a la dreta sense perdre gaire desnivell fins al Coll de Carançà (2.723m), Pic de la Vaca 2.820m on ens farem una foto ben maca on es veurà Montserrat i amb molt zoom podreu veure la torre de Collserola de Barcelona.

Jo saltant amb Barcelona, Montserrat i la Mola de fons.

Seguirem carenant fins el Portell, sense pujar al pic de l’infern i baixarem cap a aquella construcció que veiem. Què és? La Cabana de Tirapits

Baixant cap a la cabana del tirapits.

La Cabana de Tirapits o la Barraca de Tirapits (2.694m), és una antiga cabana de pastors que s’utilitzava per fer nit i/o guardar materials durant la pastura. A dia d’avui s’utilitza com a refugi d’emergència quan les condicions meteorològiques no permeten avançar i hem d’aturar-nos on sigui. 

Actualment hi ha una línia d’emergència SOS darrera la cabana que truca directament a bombers i és bó saber-ho per si, esperem que no si hem planejat bé la ruta, hem d’aturar-nos aquí.

En Guillem des de fora, entrant a la cabana.

Seguirem pel GR11 baixant la vall per on seguíem, encara que hi hagui neu, se segueixent veient les marques del GR11.

Des d’aquí podem observar tota aquesta vall, on neix el Freser, just a baix del Pic del Freser i de fons el Coll de la Marrana (2.529m), on anirem a parar per poder baixar per la vall del Ter

Incorporem aquesta fotografia editada on es veu el recorregut que fem des de la cabana fins al Coll de la Marrana.

Haurem de perdre cota per enfilar bé el camí. Just quan baixàvem, cap a les 12 tocades, vam veure un Isard i vaig ser prou hàbil com per treure el telèfon i fer-li una fotografia. Així doncs, amb més raó per quan siguem en aquesta vall no trencar el silenci, escoltar i veure, ja que ben segur que en veiem algun en qualsevol època de l’any. Cap a l’estiu es poden veure més marmotes, voltors i trencalòs. Tot i així, algun rapinyaire podem trobar si mirem bé al cel.

Un cop anem pujant al coll deixem enrere aquest bonica i poc accessible vall. Ara, mirant cap al refugi, a l’esquerra tenim dos dels grans pics. Bastiments a l’esquerra i Gra de Fajol gran a ma dreta. Així doncs, només ens queda baixar del coll seguint el camí.

La vall d'on venim, la cabana del tirapits.

Mentre baixem anem comentant el dia, les hores, el menjar, el material que hem decidit portar... i ens trobem amb aquesta històrica paret on tots els alpinistes segur que han passat hores fent canals a l’hivern. Aquest any les poques nevades i tants dies d’anticicló han fet impracticable moltes de les canals, d’altres com la centra, directe o la Oriental s’han pogut fer en mixta, una categoria més experta que ha fet que poca gent hagi pogut fer-les. Esperem que l’any que ve faci més fred i nevi més.

Un cop baixant trobarem el nostre refugi esperant-nos amb els braços oberts. Ja hem arribat i podem donar per finalitzada la ruta. Ens hem trobat persones, isards, neu i un paisatge únic que val la pena conservar i cuidar.

La última de les fotos que vaig fer va ser d’aquesta posta de sol que gairebé es veia Roses.

Ens trobem a la pròxima sortida!!

Pol Jiménez i Ferré