932 041 041

Què va passar a l'allau de 1996 a Espot?

Quan parlem d'Espot, parlem d'una estació amb més de 50 anys d'història, un recorregut vital que ha portat tot mena d'episodis i vivències. L'any 1996 una allau va colpejar l'estació, descobreix què va passar!

 


 

Què va passar l'hivern del 1996?

 

 

Va ser un dels hiverns amb més nevades que es recorden. A finals de gener, l’estació d’Espot va patir una allau que va devastar la caseta d’obra de la cafeteria de la zona de la Pala. Per sort, no es van haver de lamentar víctimes mortals ni danys personals, ja que l’estació estava tancada com a conseqüència del mal temps. Així i tot, l’allau va deixar diverses destrosses i segueix molt present en l’imaginari dels treballadors de l’estació.

 

 

 

Una de les persones que va ser-hi en primera persona va ser en Josep Isús, que aleshores treballava de professor d’esquí a l’estació. Segons ell “aquell hivern vam patir moltes nevades, i no només a Espot, sinó a tot el Pirineu i especialment al Parc d’Aigüestortes”. En Josep afegeix que “mai havia vist el parc així" explica que l’allau va ocasionar greus destrosses materials, però per sort "no es van haver de lamentar víctimes mortals ni cap ferit". Això sí, la caseta de la cafeteria i el telearrossegament van ser completament arrasats. 

 

 

 

La clau de tot plegat és que es va dur a terme una bona feina de prevenció, ja que la nit anterior havia fet mal temps i es va decidir no obrir: "ningú es va adonar del desastre fins l'endemà", afegeix Josep Isús. La zona de la cafeteria, precisament, ja havia patit allaus dècades enrere.

 

Segons el pare d’en Josep, que era pagès, quan arribaven les pastures de primavera, la vegetació de la zona mostrava vestigis d’allaus durant l’hivern: “aquesta caseta no arribarà a vella” va arribar a dir un cop. 

 

Així és com a l'estiu encara es veien les restes de la cafeteria i el remuntador de la zona de la pala: 


 

La seguretat, un afer primordial

 

En matèria de seguretat, Guillem Mascarell, tècnic de seguretat d’Espot, explica les mesures que es van prendre després d’aquell episodi. Aquella allau “va provocar el muntatge d’un sistema de parallaus passiu”. Aquest sistema té com a objectiu poder provocar allaus controlats i eliminar el risc per als esquiadors. El funcionament d’aquest canó “es basa en un sistema de gas, carregat amb nitrogen que llança un explosiu a la zona que interessa per provocar una allau controlat”. 

 

">

 


Abans de provocar l’allau, s’han de conèixer les variables que indiquen el potencial perill. Segons en Guillem, aquestes són diverses i es poden saber “mitjançant els diferents pendents, la vegetació, la tipologia de la neu i l’orientació”. Aleshores es fan estudis i previsions amb l’objectiu de garantir la seguretat a l’estació. També, i són molt importants, es tenen en compte els precedents a la zona. 

 

Fora dels punts amb perill d’allau alt, també es controlen pels tècnics de seguretat. Guillem Mascarell posa l’èmfasi en limitar el risc, primer a partir d’agents passius: col·locació aspes o paraallaus i després, quan això no es pot fer, es provoquen les allaus abans que puguin caure i causar danys. 

 

 

 

Els últims anys, el canvi climàtic és un tema en boca de tots. Segons el tècnic en seguretat, en l’actualitat, es dóna més variabilitat en el tipus d’allaus, i deixa clar que “avui el comportament de les allaus és més aleatori. Tenim allaus de placa, de vent, i de neu humida tota la temporada”. Anteriorment cada tipologia d’allau solia correspondre’s a una època determinada de l’any: “fins al febrer quasi tot eren allaus de vent, en canvi a la primavera, amb la neu més humida es donaven moltes allaus de neu humida". Ara no es dóna mai una seqüència tan clara.

 


 

 

 

En cas de voler realitzar activitats en zones nevades, i zones susceptibles a patir risc d’allau, en Guillem recomana que, en cas d’anar a fer esquí fora de les zones controlades per les estacions primer de tot s’ha d’anar amb detector de víctimes d’allaus, una sonda i una pala. El tècnic fa èmfasi en el fet que sempre s’ha d’anar acompanyat d’un altra persona, i a més, tenir els coneixements adequats en la utilització d'aquests elements. A banda, és vital informar-se prèviament consultant el butlletí d’allaus, els mapes d’itineraris recomanats, i fer una planificació general del recorregut. Mai ve de men incloure que calen coneixements sobre com circular en zones amb risc d’allaus, i coneixements en nivologia.

 

A l'hivern les temperatures poden canviar dràsticament, hi ha neu, gel, boira i, desgraciadament, riscos d'allaus. En el següent post trobaràs 5 consells per prevenir una allau: pensar, organitzar, equipar-se, formar-se i avaluar. 

Gener 22, 2020
Altres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.