La solució buscada pels responsables del complex ha acabat per satisfer als clients fins al punt que, en alguns casos, ha agradat tant que fins i tot recomanen l'experiència a altres usuaris, amics o familiars.
Així ens ho van explicar i confirmar alguns dels usuaris d'aquest sistema de transport el passat diumenge 10 de març, els quals l'únic inconvenient que han vist a la situació van ser les cues de més de 30 minuts que es van produir durant els caps de setmana de febrer.
Raquel Castañón
La primera usuària a qui vam preguntar per l'experiència dels nous accessos va ser Raquel Castañón, veïna de Blanes. La vam trobar esquiant amb la seva filla menor a la zona de debutants d'Espot. Esquia durant 3 o 4 caps de setmana cada temporada. Sempre ho fa a Espot.
Raquel ens va explicar que "l'experiència ens ha agradat i ens ha anat molt bé. Aquest cap de setmana hi ha hagut menys gent que quan vam venir fa tres setmanes, que va ser un procés bastant més lent. A més, s’esquia perfectament a la part alta". Sobre la seva filla va afegir que "a ella l'experiència li agrada, ja que era la primera vegada que pujava a una “màquina eruga". Els telecadira els té familiaritzats, però aquestes màquines no".
Xavi Alonso i Heura Vidal
Els segons entrevistats són una família de Benissanet, a la Ribera d'Ebre. En Xavi, l’Heura i la Berta, la seva filla, tenen forfet de temporada de SkiPallars i pugen cada cap de setmana a Espot, on tenen llogat un apartament.
Encara que podrien esquiar a Port Ainé, sempre ho fan a Espot. "L'any passat només vam anar dos dies a Port Ainé i aquest any cap" ens afirma Heura, que assegura que el que més li agrada d'Espot és el seu desnivell i "perquè és petita i ens resulta molt familiar tot el seu ambient".
Els preguntem què els hi sembla la solució aportada pels responsables d'Espot. Heura contesta que "bé perquè l'altra solució era tancar l'estació. Entenem que és una solució d'urgència, no n’hi havia una altra de possible. I ens ha semblat una solució divertida, mai havíem pujat a una trepitjaneus. Nosaltres no hem fet cua cap dia, encara que sempre hem vingut molt d'hora i sabem de coneguts que han estat esperant una hora per pujar a les pistes".
Són dels pocs que també han pujat en taxi 4x4. L'experiència també els va agradar perquè "pugem per una pista forestal que mai abans havíem passat per allà" afegeix Heura, però admet que tota la família prefereix fer-ho amb la trepitjaneus.
Pere i Meritxell
La tercera entrevista la fem a en Pere Ferrer i a la Meritxell Guillamat, als quals hem interceptat a la sortida del telecadira del Bosc, a la cota alta d'Espot. Vénen de Reus i Tarragona respectivament. No són esquiadors habituals d'Espot, prefereixen anar variant en funció del cap de setmana o potser segons l'estat de la neu. Aquesta temporada és la seva primera visita a l'estació pallaresa. Han pujat amb la trepitjaneu.
Els dos eren conscients de l'avaria del telecadira i del sistema de pujada perquè els van avisar, però també tenien clar que aquest cap de setmana, 9 i 10 de març, l'afluència de visitants seria més aviat baixa, així que van optar per Espot sense cap problema perquè, tal com ens detalla Meritxell "en realitat ja teníem clar que anàvem a venir a Espot i el pujar amb telecadira o amb trepitjaneus ens era igual, però al final el pujar amb màquina trepitjaneus encara ens va despertar més la curiositat per venir a Espot a esquiar".
L'experiència, per a en Pere, els ha resultat "molt divertida, perquè mai havia pujat a un “trasto” d'aquests". Amb aquest adjectiu afectuós Pere es refereix, és clar, a la trepitjaneus.
Albert i Sheila
A l'entrada del telecadira El Bosc preguntem a l'Albert i la Sheila si volen participar a la mini-entrevista per explicar-nos la seva experiència a l'hora de pujar fins a la cota 2000. Vénen de la Sènia, al Montsià, i és la seva primera visita a Espot. Van contractar la seva esquiada a una agència varis mesos enrere. Quan van apostar per Espot ho van fer pensant que seria una estació amb poca gent. És exactament el que buscaven i estan satisfets.
Segons ens expliquen, l'agència on van contractar l'escapada els va advertir que hi havia un problema amb el telecadira, però no es van plantejar anul·lar la reserva. Dissabte, ens detalla Sheila, "vam pujar amb taxi i avui (diumenge) amb trepitjaneus. De les dues formes ens ha agradat i hem arribat a les nou i mitja del matí i ha sigut tot molt ràpid".
Albert afegeix "que els dos sistemes són diferents però ens va semblar més emocionant fer-ho amb la trepitjaneus". Els vam preguntar si l'experiència és fins i tot recomanable i Sheila ens explica que "ja ho crec, és una experiència recomanable". Albert fa que sí amb el cap i afegeix que "ens està agradant Espot fins al punt que de les 4 estacions que hem visitat aquest hivern és la que ens està agradant més".
Vicens Olaria i Fina Capella
A la Fina i en Vicens, veïns de Benicàssim i Castelló de la Plana, també els vam interceptar en l'accés al desembragable El Bosc. Pugen pràcticament cada cap de setmana amb la família a esquiar a Espot, on tenen una segona residència.
La Fina, al preguntar-li per l'experiència de pujar en trepitjaneus, de seguida deixa anar que "ha estat un deu".
Vicens afegeix que "vistes les circumstàncies del problema no es podia haver fet millor". Sota el seu punt de vista, en Vicens creu que la gent, en general, ho està "valorant molt bé".
Pel que fa a diferències entre pujar amb trepitjaneus o amb 4x4, en Vicens ho diferencia en què "es puja més ràpid amb la retrac, però veient que hi havia cues, els jeeps han estat una bona solució".
Sobre l'opció d'esquiar a Baqueira ens expliquen que "només la fem servir un dia perquè aquí a Espot encara no estava molt clar com funcionaria el tema de les retrac. En quant vam saber d'aquesta solució i que funcionava bé ja ens vam quedar aquí".
Santi Tomas i Silvia Closa
Santi i Sílvia són una altra parella a qui els proposem l'entrevista just abans de pujar a la cadira. Accepten la petició. Els dos són de Caldes de Montbuí, al Vallès Oriental.
Són esquiadors habituals i per a en Santi és la seva primera visita a l'estació. Silvia ja hi havia estat anteriorment. Estan allotjats en un hotel d'Espot i estan esquiant tot el cap de setmana. Silvia ens explica que "vam contractar la reserva de tot el cap de setmana fa uns dies, sabent el problema del telecadira. Estàvem al cas que caldria pujar amb la trepitjaneus o amb els 4x4”.
Santi matisa que la reserva de l'hotel estava feta encara que no ho estava la compra dels forfets. Afirma que "si haguéssim volgut podríem haver cancel·lat la reserva i anar-nos-en a Andorra". Sobre la pujada amb el 4x4 concreta que "només ha durat 15 minuts o 20 o poc més. Fa bon temps, hi ha poca gent, fet que s'agraeix i per això m'està agradant Espot. Es nota que els operaris treballen perquè no es facin cues i estan sent molt amables".
A Santi se li nota que està més que satisfet de l'experiència, en conjunt, però també vol matisar que "per a nosaltres tot això no ha estat un problema encara que és veritat que l'estació se m'ha quedat una mica curta. M'hagués agradat fer el descens integral. Només ho podré fer al final del dia quan fem l'última baixada”.
Miquel, Adrià i Aleix
Miquel Garcia, de Barcelona, Adrià Fernández, de Lleida, i Aleix Barris, també de Lleida, són tres amics que al llarg de la temporada visiten Espot entre 4 i 5 caps de setmana. Un d'ells té una segona residència a la vall. Ahir dissabte van esquiar a Baqueira i avui ja ho han fet a Espot. Tenien coneixement de l'avaria del telecadira i dels mitjans proposats per pujar a pistes.
Miquel explica que avui està sent el millor dia de l'any per esquiar i que "aquest any ja he esquiat als Alps, i prefereixo això perquè gairebé no hi ha gent. Si és que mira, no hi ha ningú!" i ho reforça assenyalant amb un gest cap a una pista. Sobre l'opció de pujar al trepitjaneus li sembla, literalment, una solució "genial". Però també proposa una millora i és que "cal un cinturó a la part posterior de la trepitjaneus, més que res perquè fa pendent i segons com, te’n vas en algun moment cap a un costat".
L’Adrià afegeix que "mai havia pujat a una trepitjaneu" i pensa que "ho han fet realment bé. I per 15 euros que ens ha costat el forfets a mi em sembla una bona solució". També reconeix que "la part superior de l'estació està realment bé, hi ha neu i crec que està tot obert".
Per a l’Aleix la "solució està sent bona però també és veritat que hi ha poca gent. Si això s'omplís molt no sé si pensaria el mateix”. Una altra cosa que li ha agradat és que "hem conegut a altra gent durant la pujada i després ens hem vist en pistes i ens hem anat saludant. És divertit, la veritat".
A per un nou telecadira?
L'entrevista es va realitzar el diumenge 10 de març de forma aleatòria, preguntant als clients si volien participar-hi. Tots van accedir gratament a participar a la proposta que, excepte en dos casos, es van realitzar aprofitant el trajecte de pujada del telecadira del Bosc. Va ser un dia de sol, temperatures més que agradables, neu primavera i amb tota l'estació oberta a la seva part alta.
El sistema utilitzat per a remuntar als clients entre la cota 1500 i 2000 serà ja definitiu fins a final de temporada. Està previst que, molt probablement, el telecadira La Roca, sigui desmuntat i substituït per un altre de iguals o similars característiques de cara a la temporada vinent. Serà el moment de tornar a preguntar als clients?
Ivan Sanz Tusell
Altres webs d'FGC Turisme