75 anys donen per moltes vivències, records i anècdotes, i de segur, si en algun moment heu visitat la Molina, heu viscut alguna experiència a l'estació que guardeu amb estima o que no podeu oblidar.
És per aixó que en motiu del nostre 75 aniversari, volem que ens expliqueu les vostres històries a la nostra estació. Publicarem totes en aquesta secció i entre totes les participants realitzarem un sorteig aleatori de dos cascs Atomic!
M’adreço a vosaltres en nom de la família Vilaró, especialment dels germans Vilaró Castelltort: la Núria, la Roser, el Joan, el Quico i jo mateixa l’Àngels. Ho faig per enviar-vos una cordial salutació i la nostra més entranyable felicitació per la celebració del 75 aniversari del primer remuntador mecànic, el de Font Canaleta.
El primer remuntador mecànic de l'Estat
Malauradament, per diverses circumstàncies el dia 17 de febrer no estarem a La Molina, per poder participar, com ens hauria agradat, a la festa que heu preparat; llàstima!. Gràcies per la invitació. Us desitgem amb tot el cor, que vagi molt bé, que tingueu un bon dia i que la celebració sigui un èxit.
Dit això, permeteu-me dir unes breus paraules referents al que ha estat i és La Molina per nosaltres.
La Molina ha format part de la nostra vida, gràcies a l'entusiasme d’uns pares extraordinaris que ens van ensenyar a estimar la nostra terra catalana, respectant la natura, gaudint de les muntanyes i boscos, dels prats i les flors, els ocells, l’aire pur i fresc, les postes de sol, les nits estelades, el silenci, .... l’esquí, les excursions i moltes més coses.
Tot el més bonic de la nostra infància i joventut, ho vàrem aprendre allà. No és que els pares ens ho expliquessin, no, ho vàrem aprendre perquè allà ho vivíem. Hi ha coses que no estan en els llibres, i menys encara a Internet o a les xarxes socials; són coses que només s’aprenen vivint-les.
La Molina ha estat la nostra escola de vida on hem après a ser forts i valents, lluitadors tenaços i a la vegada sensibles i tendres. Hem après a mirar al món i a les persones d’una manera especial: amb noblesa i lleialtat, amb curiositat i respecte, i també amb fermesa i generositat; sense pors, sense presses, amb persistència, amb convicció, amb tolerància amb il·lusió i amb joia.
Recordo quan els nostres pares ens explicaven les seves primeres anades a esquiar a La Molina. Eren els anys trenta; pujaven una colla d’amics del CEC els diumenges, en un tren de càrrega. Sortien de Barcelona molt d’hora al matí; en arribar, pujaven muntanya amunt amb esquís i motxilles fins Font Canaleta, per poder baixar esquiant, i tornar al vespre a Barcelona. Fou llavors quan el nostre pare es va enamorar de La Molina.
El nostre pare, en Xavier Vilaró, va ser un dels pioners, apassionat de La Molina i un gran esquiador. L’hivern del 1934-35, va guanyar la prova de salts de trampolí dels Campionats d’Espanya que es van celebrar al nou trampolí de Font Canaleta els dies 3 i 4 de març. L’any anterior, l’11 de març de 1934, el mític esquiador noruec Sigmund Ruud, va fer un salt d'exhibició en la inauguració d’aquest nou trampolí de Font Canaleta saltant 38 metres, una proesa en aquell temps. El nostre pare ja havia saltat anteriorment, l’any 1929, en l’antic trampolí de Font Canaleta, guanyant per primer cop als castellans en els Campionats d’Espanya en salts de trampolí, després de 5 victòries consecutives de Carlos Urgoiti els anys anteriors. En Josep Maria Guilera també guanyà en esquí de fons . L’any 1940 el nostre pare va ser President de la Federació Catalana d’Esquí.
Sigmund Ruud en el seu salt d'exhibició a la Molina
L’any 1945 vam inaugurar la nostra casa “La Genciana”. Va ser el quart xalet que es va fer a La Molina, després del Xalet de CEC, el del Dr. Carreres, i la “casa de mistos” dels Tarsol. L’arquitecte va ser el jove Mitjans, que va cuidar fins al més petit detall, dissenyant inclòs el mobiliari. Encara avui, “La Genciana” és una de les cases més boniques de La Molina.
El nostre pare va fer la casa molt gran perquè hi cabéssim tots: a més de la nostra família, l’àvia, els tiets i les cosines. Sempre érem molta colla, per això ens ho passàvem tan i tan bé. Allà hi anàvem totes les vacances, les de Nadal, les de Pasqua i els tres mesos d’estiu. A l’estiu jugàvem molt amb les nines, les botigues, la caseta, els viatges, i ens banyàvem en una piscina «rústica» de pedra, en una aigua glaçada.... a l'hivern esquiàvem per la pista Standar i ja més endavant per Costa Rasa. Sortíem de casa amb els esquís posats i arribàvem a casa sense haver-nos-els tret.
Recordo l’antiga estació del tren, i el seu “guarda agulles” que es deia “Mondelo” era un home molt petit i rabassut, amb un gran mostatxo espès sota el nas. El “Cap de l’estació” era l’Antonio que amb la seva gorra, la bandera i el xiulet, donava les entrades i sortides als trens (que per cert, han passat més de 80 anys i la modernització d’aquesta línia encara no ha arribat). A baix de l’estació hi havia els barracons dels soldats.
Recordo la carretera de terra i pedres que baixava de La Collada, abans que hi hagués la Pista Militar, i molt abans de l’actual carretera que passa per Roc Blanc. Era el camí obligat per anar o tornar a Barcelona.
Recordo la missa de 10 h dels diumenges, a la capella del xalet del CEC on estava la Verge de Montserrat. El celebrant era Mn. Ramón, que s’havia d’anar a buscar i acompanyar a la Seu d’Urgell, cosa que feia sovint el nostre pare , entre altres persones. A la sortida de Missa, era el moment de fer tertúlia la gent gran, i comentar els darrers esdeveniments o novetats de La Molina. Nosaltres, els mes petits, fugíem corrent muntanya amunt per arribar aviat a casa i poder continuar amb els nostres jocs.
El xalet del CEC
Recordo persones carismàtiques que van ser protagonistes del progrés de La Molina en aquells primers temps: en Pere Adserá, en Jordi Bonet, en Joan Alabau, el Cèsar Meno, l’Andreu, la Pepeta, l’Esteva que era el “guardaboscos”,en Pitu Figueres i molt especialment en Josep Mª Guilera, a més del nostre pare i molts i molts d’altres. Ells van ser pioners, van creure en La Molina, i amb la seva dedicació, treball i esforç , van forjar els fonaments de La Molina que avui tenim; una de les millors i més boniques estacions d’esquí del Catalunya.
Que per molts anys, les properes generacions puguin seguir gaudint ,com hem fet nosaltres, de les muntanyes màgiques i meravelloses de La Molina; i que “La Moreneta” ens hi ajudi.
Molt cordialment,
Àngels Vilaró Castelltort.
Altres webs d'FGC Turisme