L’Estima Fest va reunir prop de 3.500 persones la nit de dissabte 3 de març. L’aparcament del telecabina de l’estació va ser l’espai ideal per acollir l’escenari pel qual van desfilar Els Amics de les Arts, el DJ de Ràdio Flaix Bac Carles Pérez i l’humorista Pep Plaza. La tarda plàcida i solejada va convidar a que la Festa fos un èxit en l’assistència ja a primera hora, una animació que es va allargar fins a la negra nit, amb un públic entregat que va aguantar unes temperatures pròpies d’una nit de març a 1.700 m d’altura.
Més de 3.500 persones van gaudir aquest dissabte de l’Estima Fest a La Molina, la festa central organitzada per celebrar el 75è aniversari de la instal·lació del primer remuntador. La tercera plataforma de l’aparcament del telecabina va ser l’espai que va acollir l’escenari i els punts gastronòmics que, a partir de les 4 de la tarda, van veure com hi desfilaven centenars de persones. Alguns ho van fer plegant d’esquiar i d’altres vinguts expressament a la festa, amb un servei de trens específic. Tots plegats van anar passant per l’Estima Fest generant ambient i moviment i per descomptat gaudint d’una bona estona.
A partir de 2/4 de 5 de la tarda l’esplanada de la tercera plataforma, quan el sol en cara hi lluïa de ple, es va anar omplint de famílies, parelles o grups d’amics que s’apropaven a l’escenari per escoltar i veure de prop la primera de les dues sessions en directe del DJ Carles Pérez de Ràdio Flaixbac.
El locutor i presentador del programa El matí i la mare que el va parir va animar els assistents, la majoria encara vestits d’esquí, alternant a tot volum temes de rabiosa actualitat amb intervencions per animar l’auditori. Per a això, per entretenir i divertir el públic, res millor que comptar amb l’ajuda de l’humorista Pep Plaza. Així que finalment, per l’escenari, també hi van acabar “desfilant” les veus dels famosos com Boris Izaguirre, l’home del Temps Tomàs Molina o el periodista Matías Prats, entre altres.
Un duet divertit i festiu que va servir per donar pas a una breu intervenció del President de Ferrocarrils, Enric Ticó, qui es va adreçar al públic assistent per donar-los “les gràcies per la vostra assistència i per compartir aquest moment”, un missatge que va adreçar als habituals de l’estació i als qui només hi havien vingut per a l’ocasió -als quals va convidar a fer-ho més sovint i al llarg de tot l’any- i que va arrodonir amb un “visca la Molina!” abans de deixar l’escenari.
El moment culminant de l’Estima Fest va arribar amb el concert d’Els Amics de les Arts. El grup barceloní va pujar a l’escenari a l’hora baixa, amb el sol ja amagant-se darrere la muntanya de la Tosa i amb unes temperatures que van caure en picat.
Així que el repte per a Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué a dalt de l’escenari va ser, a part de presentar el seu últim disc Un estrany poder, mantenir el públic actiu i calent. I no devia ser tasca fàcil manejar instruments sense guants en aquelles circumstàncies i entorn: temperatures entorn dels zero graus i amb pistes nevades a banda i banda.
Sobre l’escenari els components del grup es van moure com si fossin a casa, i mai millor dit, perquè de fet, ahir, es va fer públic que Dani Alegret -a qui no agrada el futbol i així ho va fer públic i en directe davant centenars d’aficionats als esports d’hivern- ja és des d’aquest divendres ambaixador oficial de La Molina.
En qualsevol cas les hores van passar a ràpid i mentre sobre l’escenari es tocaven temes del nou disc encara de clar, encara hi va haver temps per recuperar èxits precedents, com el seu famós Jean Luc. Pocs minuts abans de les 7 de la tarda, Els Amics de les Arts s’acomiadaven d’un públic entregat i feliç.
Entre les 7 de la tarda i l’inici del castell de focs encara va passar per l’escenari Pep Plaza i la seva parella Txell Sust, qui entre cançons, humor i amb el “convidat estrella” -però només de veu present-, Tomeu Penya, van fer temps per esperar uns minuts més perquè el castell de focs contrastés veritablement brillant sota un cel de negra nit. Un castell de focs que, com no podia ser d’altra manera per celebrar 75 anys, va ser realment espectacular.
Però la festa anava arribant al seu fi. Després del castell de focs va arrencar de nou una sessió dance conduïda de nou pel DJ Carles Pérez, aquest cop amb l’ajuda de l’oportú Gran German, qui no va deixar perdre l’oportunitat de dedicar un rap d’autor a La Molina.
La sessió del locutor de Flaix Bac va convertir l’aparcament en una autèntica sala dance -això sí, a cel obert i a 1.700 m. d’altura- que es va allargar ben bé dues hores i va aconseguir retenir fins passades les nou de la nit a tota una colla d’incondicionals de la festa i La Molina.
Ivan Sanz Tusell