He notat les vibracions de descobrir un paisatge nou , encara desconegut per mi, altres formes de muntanyes, altres rius, flors, gents, sentir una mica el que sent la gent quan arriba aquí a Núria per primer cop.

Però tot s´acaba, fins i tot les vacances que no s’haurien d´acabar mai. Arribo a Núria un Diumenge plujós, gris, trist, no corre massa gent ja que la previsió ja ho va dir que no faria gens de bo, gairebé es pot dir que no aixeco ni el cap de l´ànim que tinc........

Avui però és ben diferent, amb el cap ben enlaire puc veure com el cel defineix perfectament el color cel-blau , els pinsans cantant tan efusivament que t´has d´aturar per escoltar el seu concert. Els nerets florits omplen de rosa vermellós el mar de tonalitats verdes de les plantes ...

I com no un any més el marcòlic groc , símbol de la Vall de Núria, ha tornat a florir encara que sigui només per quinze dies. El podreu trobar fàcilment davant de l´oficina d´informació però si sou una mica inquiets no us costarà gaire de trobar-lo en el seu estat natural.