A vegades treballar a Núria té moments de satisfacció, gratificants, quasi ratllant la heroïcitat , potser en faig un gra massa, però el fet és que.......

En Yango ( petit gos blanc i negre -em sembla que es deia així-) disfrutant d´un dia de passeig a Vall de Núria, s´enfila dalt del mirador per gaudir de la bona vista del llac i el santuari en companyia de la seva propietària ( ara tampoc recordo el nom, m´ho hauré de fer mirar)....

Ara ve la part que m´ invento ( licència literària): en Yango , de sobte veu moure´s una sargantana corrent per les pedres i com un posés, passa per sota de la barana del mirador per intentar atrapar-la. Tot seguint un instint primitiu que fins hi tot nosaltres també el patim ( qui no ha caçat sargantanes de petit!!). En el filirteig entre la vida i la mort, la sargantana, després d´ haver perdut la cua però mantenint l´instint de supervivència intacte aconsegueix escapolir-se per una fisura de la roca i amagar-se en les entranyes de l´Agulla del Mirador. És ara, quan acabada la diversió de perseguir al petit rèptil, en Yango s´en adona de la seva compromesa situació: Clavat uns 7-8 mts per sota del mirador al costat d´un pinet que li tapa la caiguda lliure que té 50 mts més avall ; del fons del riu puja un aire fresquet entre les cames que afegit al cangueli li fa tremolar tot el cos perillant la seva precària situació





Tot tornant als fets verídics: en Yango comença a gemegar implorant l´ajut de la seva propietària, aquesta avaluant els riscos d´intentar accedir a on hi ha en Yango , molt acertadament truca al serveis d´emergència per tal de solucionar la situació, qualsevol intent d´anar a buscar al gos podria acabar amb una relliscada 50 mts més avall!

Gràcies a un conveni amb bombers, i al fet de que alguns treballadors de Vall de Núria són bombers voluntaris i que part del personal de Núria està format per fer les primeres intervencions de rescat aprofitant ja que ens trobem in situ . Així que amb l´ajut de cordes arnesos i tècniques d´escalada ,ràpidament podem tornar en Yango als braços dels seus.





Ja em perdonareu pel to desenfadat del relat; però es que de tots és sabut que precisament els rescats no són sempre una cosa agradable, sovint són compromesos, sovint algú ha pres mal ......

Avui però ja ho heu vist que en Yango torna a estar ben content i per qué no dir-ho la sargantana nurienca també.



Text: David  Codony

Fotos: Pau Alcañiz