Finalment ja hem arribat a l’hivern. Tot d’ una va arribar una llevantada que va canviar el paisatge per vestir-lo de blanc. Aquest any però la cota de neu va ser molt alta i al fons de la vall va ploure més que nevar. No obstant  el fred ha arribat per quedar-s’hi  i gràcies a la producció de neu, ben aviat  podrem esquiar per totes les  pistes.

 Estem en plena celebració de Nadal,  temps de família, temps de vacances, temps que els més petits viuen amb una il·lusió desmesurada, i sobretot temps de bons desitjos. A tots els que hem crescut amb la neu com afició, no tenim dubtes de quins desitjos hem de demanar. N´hi ha que comencen per demanar salut,  altres demanen amor, ... però tots acabem igual : sobretot que sigui un bon any de neu!!.

 Al Pirineu oriental la nivologia no és la mateixa que al central, és per això que ja estem acostumats a aquesta variabilitat. Ens fa sentir la neu d’una manera especial. I quan la tenim  recentment caiguda, ben blanca, flonja, freda; arrodonint qualsevol aresta de la natura i fent que el paisatge  s’ homogeneïtzi,  aleshores, és quan ens adonem que  es desboca la passió per ella.

Cadascú la gaudeix a la seva manera, els esquiadors llisquen per les pistes notant un sentiment de divertiment, que pocs esports t’ ofereixen. Els amants de la natura  i del paisatge, no poden parar d’ immortalitzar escenes i compartir-les amb les xarxes socials. Els amants de la pau i  la tranquil·litat, troben en el paisatge nevat, una espiritualitat digne de la nova basílica menor. Els muntanyencs i esquiadors de muntanya  frisen per enllaçar cims i valls buscant la ruta perfecte. Els més petits ja tenen les mans fredes, de tant  llençar boles de neu com uns posseïts i ràpidament construeixen un ninot replica perfecte de l’Olaf; per poc després, acabar lliscant pels tubbies i els trineus......

 S’acosta cap d’any i reis,  dies màgics per viure en una vall màgica, no us ho perdeu!

 Text: David Codony