Pels que no coneixen aquesta festa direm que es tracta d’una esquiada a la nit, baixada de torxes, sopar i refrigeri (en aquest cas diríem “escalferi”...amb brou calent) a pistes, i “ballarusca” amb música en viu al final per tothom. Tot això si afegim el fet que és imprescindible esquiar disfressat de papu, li dóna un to diferent que a la mainada (i no tant mainada...) els hi encanta. D’aquesta manera els petits gaudeixen desmitificant la figura del papu, que ve a ser una mena de “espantamainades”, segons la cultura popular, que s’ha transmès a través dels segles, i els grans tenen la oportunitat de viure un dia-nit de festa sense haver de “col·locar” els petits.
Vint edicions donen per explicar unes quantes anècdotes, dies de molt fred, dies espectaculars on gaudeixes d’una neu increïble que et fa sentir la persona més feliç del món, i on et preguntes: “
estic esquiant o estic somiant”. Aquesta és la clau per descriure les sensacions que es poden viure a Vall de Núria... Altres vegades sembla que els papus “entremaliats” vinguin a “tocar la pera” de veritat i ens espatllin les instal·lacions...
Aquest passat dissabte diríem que va ser un Papu ... “humit” amb estones pluja i estones neu durant tot el dia (no n’estic segur si teníem comptabilitzat aquest paradigma...). Malgrat que les previsions meteorològiques no eren les més idònies, i que moltes vegades les previsions meteorològiques es converteixen en “
meteoro-no-lògiques”, la festa va transcórrer amb felicitat i gresca per tothom (grans i petits),.... Així que deixem el nostre amic Papu a dalt a Núria i li diem... oh gran Papu...!!! fins l’any que ve...!!!, tot convidant-vos a que comenteu i dieu la vostra amb recomanacions i aportacions de cara a millorar la festa entre tots.
Salutacions des de Vall de Núria,
Text: Francesc Arrebola
Fotos: Vall de Núria