Tot està a punt, taula d’inscripcions, jutges, música ambient, aperitiu, speaker, megafonia., banners, publicitat. Hem hagut de córrer una mica a última hora però ja està..... això ja arrenca.
Comencen a passar uns individuus que no tenen res a veure amb l’estètica clàssica de l'esquiador, els colors llempants, pantalons amples, jerseis enooooormes on hi cabrien ben bé tres generacions, gorros, gorres, i altres complements que et fan adonar que això és una altra moguda: el freestyle s’escampa per la Vall . Però no és solament una qüestió estètica, aquesta gent no es preocupa per tenir el cantell ben esmolat (de fet em sembla que el tenen ben rodó) per a ells és més important si aquell salt l’han planxat o no , o si el grab ha durat lo suficient. I ara és quan comencen a sortir tot una sèrie d’anglicismes per definir figures: tail grab, indy, fakie, 360, hand plant, 540, jibbing, mute grab...... els únics que s’ em queden a la memòria són rodeo i mortal, amb les variants de endavant i enrere!
Espectacle! És la imatge que em ve al cap per definir-ho, comencen a volar agafar mides al salt i van tirant els seus
trucos davant la mirada atenta dels jutges. Tothom coincideix amb que la paràbola del salt està tremenda. Una recepció a on no val a badar ja que el calaix següent està força a prop. Equilibri, dinamisme, coordinació i cap a la barana (rail en diuen), que tira força avall, està clar que això no és fàcil.
Destacar que es veu tot tipus de nivell, gent que arrenca olés del públic assistent i , gent que es veu que comença i encara li falta confiança, jovenets de la vall i menció especial a la única noia que malauradament pren mal en la recepció del salt i s’ ha de retirar.
Arribem a la final i aquí us deixo la descripció de l’Àngel, alias Patu, d’Opparks que és qui en sap de salts i virolles:
La segona edició de la Ferrocaril es va desenvolupar segons el guió que va establir l’organització. L’slopstyle va començar a les 11 del mati i constava d’un primer salt de 10 metres , seguidament els raiders afrontaven un calaix ample de 6m amb una lleugera baixada i per acabar es trobaven amb un rail tubular de 6m col·locat amb una bona baixada.
Les dues rondes classificatòries van ser molt renyides tant pels majors com per els menors de 18 anys. Per una banda els freeskiers van arriscar des del primer moment, planxant rotacions de 360 i de 540 sense la mateixa sort, mentre que els snowborders van se mes progressius en el salt i donant un gran espectacle a la zona de les baranes i calaixos.
Les finals van començar a la 1:30 i van ser molt ajustades en la categoria d’snowbord. Per accedir al podi els participants van executar trucs com el 540 indi grap ,el rodeo 180 o el rodeo 540 que no van planxar. Per part dels participants de freeskii també es va veure un bon nivell amb trucs com el rodeo 180 , el 360 tail grap del guanyador o un pretzel 270 out a l’últim rail.
A mi em deixa una sensació de satisfacció, de feina tan ben feta com hem sabut i de la gent contenta, poquets; ja que erem una trentena però contents que és el que val. Una sensació de que la família de gent que disfruta de la neu a Vall de Núria és més diversa del que a vegades ens pensem, i que tots hi tenim cabuda.
Aquest snowpark tira endavant!.
http://youtu.be/1ZhyJk9YZIQ
Text, fotografies i video: David Codony
Altres webs d'FGC Turisme