932 041 041

Entrevista amb Ferran Nevado: Responsable del Niu de l'Àliga

Si aneu a La Molina i amb un dia no en teniu prou, després d’admirar les vistes durant el tranquil viatge en el telecabina, trobareu el Refugi del Niu de l’Àliga, el qual compta amb un nom molt adequat, ja que es troba a 2.537 m de alçada, concretament al cim de Tosa d’Alp, al Bagà. I qui està al capdavant de la gestió d’aquest refugi d’entorn natural únic? Parlem amb en Ferran Nevado, responsable del Niu.

 

 

 

Qui és Ferran Nevado? Quina va ser la teva motivació per treballar a La Molina?

Ferran Nevado, avui dia és el responsable i qui porta el Niu de l’Àliga, a Tosa d’Alp, aquí a l’estació de La Molina.

No sé si sóc la persona típica de refugi, jo tinc formació en Medicina, vaig estar un temps treballant en això. A part d’això, jo sempre havia sigut esquiador, sempre havia estat esquiant a La Molina, i fa 10 anys vaig concursar pel Niu de l’Àliga i m’ho van adjudicar, i fa 10 anys que porto aquesta gestió.

Jo crec que el que m’ha portat aquí ha sigut la meva passió per l’esquí, en el seu moment també per finançar-me els estudis havia sigut professor, era professor de l’Escola Espanyola d’Esquí, amb el grau de diplomat, i sempre he estat vinculat amb aquest món.

De fet no crec que hagi tingut la vocació de ser guarda de refugi, si no, a mi el que m’agrada és el Niu de l’Àliga.

 

Quina era la teva feina abans, o a part d’això?

Com deia, una primera etapa de la meva vida vaig seguir els meus estudis, i després, per coses de feina etc he estat vinculat a estacions d’esquí, vaig estar de director comercial i m’he mogut molt dintre del món de l’esquí, i també dintre d’això negocis d’hostaleria. Llavors fent aquest còctel d’esquí més hostaleria va sortir el Niu de l’Àliga.

 

Com és el dia a dia del guarda d’un refugi amb un entorn tan dur?

Per nosaltres a l’hivern és potser menys dur que l’estiu en que ens hem de traslladar amb gènere amb jeeps i no hi ha carreteres, i quan és duríssim és entre temporades, quan hi ha molta neu per cotxes i molt poca neu per motos, aleshores queda una única via, que és raquetes i motxilla, i durant aquests aproximadament 4 mesos és dur.

L’entorn del Niu, l’àrea del Niu és dura? Si, arribem a temperatures de -20º, hem de tindre molta cura de moltes coses i de la pròpia integritat. Hem de seguir protocols quan sortim, especialment amb meteos adverses, hem tingut algun susto, que gràcies a uns protocols s’han superat, però desafortunadament hem tingut clients nostres que per no tenir unes mesures adients han tingut problemes greus, problemes molt greus.

 

Quines precaucions creus que haurien de tindre les persones que pugen al Niu?

La primera de tot, tenir clar quina és la meteo, mirar la previsió meteorològica. En funció d’això, si és molt extrema, recomanem quedar-se a casa, de fet a vegades ens truquen i els diem que no és aconsellable, que no gaudiran. Si és no òptima però viable, recomanem que es porti l’equipació adient. I a part d’això, que forma part de les nostres vides, portar el mitjà de comunicació, que sol ser el mòbil, carregadíssim, ja que amb el fred es descarreguen molt fàcilment, i això també vol dir no portar-los en una butxaca exterior, si no interior.

 

 Tens alguna anècdota o historia interessant del refugi?

Bueno, anècdotes, doncs quan la gent es pensa que va a un altre lloc i diu, “Escolti com s’accedeix en cotxe?”. Però la valoració és positiva ja que vam passar una època sense aigua i sense llum i ara a més tenim una molt bona connexió wifi, els clients ho agraeixen molt i sobretot el guarda, que pot cursar estudis etc, abans no podia ser.

No te’n sé dir algunes anècdotes però si potser aprofitar per dir a la gent que fora de temporada, que vagi ben equipada, que sigui molt prudent perquè anècdotes no, podem parlar de situacions dolentes, critiques, i és una mica per no ser previsors, la gent es pensa que estem a la Molina i total és aquí al costat. S’han patit situacions greus. No són anècdotes divertides. I lo bo del Niu? Que actualment la gent ho escull com destí de celebracions, vull dir, no havia passat mai, ara la gent inclús els hi agradaria accedir el dia de Nadal, vull dir, és precisament el únic dia que no obrim.

 

Perquè creus que la gent hauria de visitar el refugi Niu de l’Àliga?

No dic que hagi de ser obligada però la veritat és que en les dues temporades que es distingeixen, tan diferents tant estiu com hivern, si parlem de l’hivern, evidentment les vistes son espectaculars, postes de sol espectaculars, sortides de sol espectaculars, no ens cansem de repetir-ho.

També es pot disfrutar d’una bona gastronomia, i després, no és un lloc que està  a peu de pistes, és un lloc que està a dalt de les pistes per tant, la primera esquiada és espectacular també, i a més a més, és la baixada més llarga possible a l’estació de La Molina. Pel que fa a l’estiu, estem molt concorreguts, perquè som la etapa, el refugi, la cota més alta de Cavalls del Vent. La gent, seguint els passos d’en Kilian Jornet ens visita tot sovint, és algo, una ruta molt exitosa de la qual formem part, també formarem part de la Ruta de l’Ermità i això fa que també siguem molt visitats, i una vegada més tenim les vistes, que canvien de decorat però continuen sent molt maques.

 

 

Quan recomanaries fer una visita al refugi?

Aviam, per la gent que esquia, jo crec que la bona època, perquè potser fa menys fred pot ser cap a finals de temporada, ja que les tardes son més llargues, les postes de sol també, i l’escenari és molt més maco.

I pel que fa als que son aficionats al trekking, a finals de primavera, o a finals de juny, quan comença l’estiu, és més bo perquè tenen moltes hores de llum, no hi ha tempestes i és un bon moment també per fer aquestes passejades. I amb la llum i el gps sempre hi ha més seguretat de que arribes al punt correcte.

 

 Quins perfils de clients teniu al Niu?

Fa uns 5 o 6 anys gairebé tothom eren esquiadors experts i actualment ens visiten famílies amb nens etc, qualsevol ens pot visitar. S’ha fet accessible o potser és igual d’accessible però s’ha fet més popular.

Estem molt molt contents, el número de visitants des de 2008 no ha parat mai, mai, de créixer, i a més a més, un creixement molt important. Crec que l’equip del Niu, estic content de formar-hi part, i que tots aquests anys ho han fet molt bé, en una única direcció, i fent que la gent es senti còmoda, i trobi productes de qualitat, i això crec que és la única explicació. Mai hi ha hagut agulles, sinó que ha sigut un creixement, ascendent.

 

Quins plans de futur teniu pel Niu, on t’agradaria veure’l?

Jo no decideixo els plans del Niu però tots estem desitjant la mecanització del telecabina, que hi arribi, i es pugui millorar el refugi i puguem obrir a més ventall de clients l’accés a allà dalt que actualment, si més no, requereix una versant esportiva que desafortunadament no tothom té, i d’aquesta manera crec que si, ja que és un gran mirador, és un fantàstic mirador, sobre el Berguedà, sobre el Ripollès, sobre la Cerdanya, és molt maco. I això el que estem esperant, crec que així ho obrirem a més gent.

 

En què consisteix l’activitat amb el trepitjaneus?

Aquesta activitat que vam estrenar fa un parell d’anys, disposem d’una màquina trepitjaneus que està a dalt de la cabina i l’activitat consisteix en que tant si has estat esquiant com si no a La Molina tens un accés amb telecabina fins a l’estació superior, a partir d’aquí et portem, et traslladem fins el Niu de l’Àliga.

Això ha facilitat molt les coses perquè el Niu quedava una mica allunyat de l’estació de La Molina, de la qual forma part i això ha sigut un llaç bàsic i fonamental per nosaltres.

Aleshores, una vegada a dalt fem un berenar, fem un sopar, i després fem la baixada guiada i acompanyada i així acaba el famós esquí nocturn del Niu de l’Àliga.

Gener 17, 2018
FGCAltres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.