Dia radiant de bon sol i temperatures elevades va ser el dia escollit aquesta vegada per guarnir la cursa de l´Ultratrail de l´Emmona 2013.  Ja  tocava! (no cal dir res més).

Això sí, es va haver de modificar el recorregut com tantes altres curses que han patit d’aquesta primavera tan boja, des del Giro d’Itàlia als Pirineus, tothom ha patit lo seu. Amb la dificultat que significa per als organitzadors i  els esforços dels voluntaris.

A  Núria, un cop tot a punt, esperem ansiosos l'arribada dels primers corredors.  Aquest any estrenem Marató amb final a Vall de Núria, i ja se sap que cada innovació que es fa, genera dubtes, neguits, sorpreses. A més a més, l' organització  (Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses) ha decidit col·laborar amb la Marató de TV3 aportant 5 cèntims d'euro per cada quilòmetre recorregut pels participants.(un aplaudiment). Per les informacions del "speaker" sento que ja s'acosta el primer i per sorpresa meva és l'Oscar Pérez corredor de l' Ultra que en la pujada del camí vell ha adoptat la primera posició i ja no l'abandonarà  fins a Sant Joan. Pocs minuts després passen el segon i tercer ben juntets.

Quan ja havien passat uns 15 corredors, arriba el primer de la Marató, que no és cap altre que l' excel·lent Núria Picas que es planta a Núria (i no és redundància) amb un temps de 5:53:40 proclamant-se primera en categoria absoluta femenina. Una victòria èpica com la història de l‘Abadessa Emma que dona nom a la cursa; es veu que en una relliscada cau, posa la mà a  terra per evitar mals majors, i  es fa una luxació al dit que ella mateixa arregla posant-se’l a lloc, deu ni dó...

Pocs minuts després arriba l’Eduard Caballero sorprès de la seva pròpia victòria.  S’estira  a terra i triga una mica a recuperar l’alè per explicar-nos com ha patit de Daió a Núria. Sembla que el pas per la zona coneguda com el "tarter de la rata"  ha fet patir a tots els participants al ser vessant sud i no passar gota d’aire, més èpica  encara.

Van arribant els corredors de l’Ultra i la Marató com un degoteig, entre ells també la Mariona Massanas que acabarà com a guanyadora de l’Ultra en categoria femenina amb un temps de 22:59.:35. De Núria endavant no sé com li deu haver anat a la gent fins arribar a Sant Joan, suposo que dur és poc, i que els que arriben saben molt bé què vol dir vèncer a un mateix a base de força mental.

Jo ja estava  recollint trastos per Núria per avançar feina quan es tanqués  el control, quan veig arribar un corredor, que abans de creuar el pontet i presentar-se a l’arribada amb els últims espectadors, sense que ell  se'n doni compte de que l’estic mirant, i violant una mica la seva intimitat des de la distància: alça la mà i fa un petó a l’anell amb la mirada perduda ... gairebé sento les seves emocions.

 Enhorabona a tots els corredors , finishers i no finishers, sou un emblema a l’esforç!

Text i fotos : David Codony.

Video Emmona 2013