Em poso a la pell dels que esteu preparant mentalment i tàcticament la cursa, i que a darrera hora et canviïn part de l’itinerari no fa molta il•lusió, inclús he vist comentaris per la xarxa criticant aquesta decisió de la direcció de cursa i proposant de reemplaçar-la un altre dia; però al meu parer, no és possible. L'experiència ens ensenya que un reemplaçament és un munt de maldecaps, i amb l’envergadura de segons quines curses acaba sent més fracàs que el fet de suspendre. I això em va bé per comentar que qui mana és la muntanya, ni organitzadors ni corredors. Que encara que sigui una cursa, és una activitat alpina i regeix el sentit comú. Com que no és viable canviar la data queden només dues opcions: anul•lar o adaptar. I ara arriba la part positiva i engrescadora d’aquesta opinió: No us imagineu lo guapo que arriba a ser el traçat alternatiu, estic segur que si el temps acompanya, ningú oblidarà aquest traçat de segona. Un traçat molt corredor amb molt d’aire, ja que va travessa pendents a mitja alçada, ple d’isards, muflons, marmotes... Sí, ja ser que l’Olla és difícil de superar-la en bellesa, perquè realment ho és, però en els temps que corren molts hem aprés a apreciar les coses positives dels canvis que estem patint. No puc netejar la neu de les muntanyes amb els pensaments positius, i deixar l’itinerari tal com tots esperàvem que fos, però puc mostrar el meu respecte a la muntanya i agrair-li tot el que em dona, gaudint de l’itinerari alternatiu i apreciant els esforços que ha hagut de fer l’organització a darrera hora per tal de que tothom estigui content. Bé tothom no, sempre n’hi ha que no volen veure el got mig ple.

Text:David Codony

Foto: Els Bastions