Alguna vegada us heu parat a pensar com va començar tot el que avui en dia coneixem com la Vall de Núria? Com arribava la gent per practicar l'esquí o què és tot el que l'estació porta a les seves espatlles? Avui, us ho expliquem!
Si ens parem a buscar l'origen de l'esquí com a medi de desplaçament, haurem de remuntar-nos molts i molts anys enrere. Al nord d'Europa hi trobem els primers testimonis; gravats arqueològics datats de 4000 anys abans de Crist. La pràctica esportiva de l'esquí va iniciar-se als Alps a finals del segle XIX, i a partir del segle XX, se li va sumar la imposició de nous reptes a la muntanya.
A partir de l'any 1916 el santuari de Núria estava obert a l'hivern, la qual cosa va facilitar el desenvolupament de l'activitat esportiva. Tots aquells que volien practicar l'esport havien de pujar des de Queralbs fins a Núria. Un cop allà havien de pujar amb els seus medis a la muntanya fins al lloc on volien esquiar, el que va desencadenar la necessitat de crear una carretera o funicular que pugés fins a Núria.
L'any 1920 es va realitzar la primera travessia amb esquís des de Ulldeter a Núria. Seguidament l'any següent de Núria fins a la Molina, passant pel Puigmal. Núria anava agafant força i protagonisme i del 1921 al 1923 s'hi van celebrar el Concurs d'Esports d'hivern.
El 1924 es va presentar l'avantprojecte de creació del cremallera al consell d'administració de l'empresa FMGP, el qual va aprovar-se per Reial Ordre el 20 de novembre de l'any 1926 però no va ser fins al maig de 1928 que van començar-se les obres. Finalment va arribar el gran dia i el 22 de març de 1931 va inaugurar-se la línia del ferrocarril cremallera Ribes – Núria. Dos anys més tard va arribar la creació d'un pont que unia l'estació amb el santuari amb la finalitat de compaginar esport i culte. Malauradament la guerra Civil Espanyola també va passar factura al cremallera provocant-li una funcionalitat intermitent. A tot això cal sumar-li que el 1940 va haver-hi greus inundacions que van malmetre la carretera deixant el cremallera tocat.
Després d'uns anys una mica durs, va arribar una època millor on va entrar en funcionament el funicular de la Coma del Clot, el teleesquí del Santuari o el telecadira del Pic de l'Àliga. A més de finalitzar la senyalització del recorregut o la inauguració de l'edifici definitiu de l'estació el 1953.
Durant els anys següents l'estació va continuar creixent, es van organitzar diversos Concursos Internacionals d'Esquí a través del Club Alpí Núria o van entrar en funcionament el Teleesquí Jordi Monjo o La Cabana dels Pastors. Les conegudes riuades del novembre del 1982 van deixar empremta a Núria a l'igual que la majoria del país, però ràpidament va tornar a posar-se tot a lloc.
L'any 1981 la Generalitat ja va adquirir la majoria d'accions de l'empresa FMGP per evitar el tancament de la línia. Finalment el 1984 el Cremallera va incorporar-se a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Els anys següents van entrar en funcionament tres nous automotors dobles: A5 Puigmal, A6 Torreneules i A7 Taga i una nova cotxera de Ribes Vila. Van remodelar-se també les estacions de Ribes Vila, Ribes Enllaç i Queralbs.
L'any 1995 va haver-hi millores: un tractor, un llevaneu i un altre automotor A8. El mateix any, organitza i acull la Copa d'Europa d'Esquí Alpinisme. En l'actualitat l'estació és gestionada pel departament de Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el qual sempre ha volgut mantenir i cuidar tot el patrimoni natural que l'envolta.
Gaudir d'aquest paisatge únic és fàcil amb el tren que parlàvem, el Cremallera, que actualment té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 100 m. L'estació compleix totes les exigències recollides a la norma ISO 14001 i a més a més, compta amb la Q de qualitat que atorga l'Institut per la qualitat turística.
No hi ha dubte que tots els canvis i remodelacions que s'hi han fet, han aconseguit que sigui actualment un lloc de bellesa incomparable i ideal per gaudir d'una jornada en família, esquí o simplement de tranquil·litat.
Altres webs d'FGC Turisme