932 041 041

El culpable que Instagram s'ompli d'imatges de la Vall de Núria a la tardor

La impactant imatge de l'arribada a la Vall de Núria es revaloritzarà els propers dies, amb els colors llampants de la Moixera de Guilla. 

 

Aquest arbre té prou caràcter i presència perquè sovint el trobem sol  enmig de pins i altres arbres propis de l’alta muntanya. A Núria el trobarem plantat en diversos llocs de l’entorn del Santuari i del llac, sent el culpable que Instagram s’ompli d’imatges a la tardor amb les seves fulles groguenques, i també a l’hivern veurem com el seu fruit vermell contrasta amb el blanc de la neu.

 

És una espècie autòctona d’Islàndia, d’uns de 10-15 mts d’alçada i de fulles compostes, alternes i de vora serrada. L’escorça, gris i llisa quan és jove es tornarà més fosca i clivellada amb el pas dels anys, així com la pell d’una persona gran, però a diferència d’aquest viurà uns 150 anys. Les blanques flors a la primavera deixaran pas a la vermellor dels fruits quan arribi el fred.

 

I és aquest fruit el que li dona el nom popular; per exemple en català en diem moixera de guilla, perquè la guilla aprofita el seu fruit quan a ple hivern moltes jornades de cacera torna al cau amb l’estómac buit.

 

En castellà se’n diu serbal de los cazadores ja que molts animals acudeixen a ella per alimentar-se del seu fruit com la guilla o els ocells, o d’altres com llebres o cérvols, que roseguen la seva escorça. També fa referència als caçadors d’ocells el seu nom en francès, en diuen Sorbier des oiseleurs.

 


 

A Andorra i altres zones del Pirineu us podeu trobar que l’anomenen el Besurt, de fet a la Vall de Benasc tots aquells que heu anat a fer el sostre del Pirineu, l’Aneto des del refugi de la Renclusa, haureu  començat a caminar al Pla de la Besurta.  

 

La riquesa del llenguatge i la toponímia és ben interessant. Per cert el seu nom científic és sorbus aucuparia, de servers en podem trobar 5 espècies diferents.

 

Els servers són de la família de les rosàcies, com ho són els fruiters i moltes espècies ornamentals. Tingueu present que el consum humà del fruit és tòxic, cal bullir-lo o congelar-lo perquè perdi la toxicitat. Antigament se’n feia melmelada però no són molt populars avui en dia, potser l’haurem de provar!

 

Els romans la fermentaven i en feien una beguda que en deien cerevisa, que no ha perdurat als nostres dies però en canvi els nòrdics i països de l’Est sí que li han donat un ús més popular: el vodka! No n’és la base de la fermentació però s’utilitza per aromatitzar un tipus de vodka.

 

També la fusta de la moixera s’havia aprofitat per a la seva robustesa i capacitat de resistir el fregament o per a mànecs d’eines.

 

Bé, crec que el dia vinent que veieu una moixera de guilla us la mirareu amb uns altres ulls, que no tot és una bonica imatge en aquesta vida, ni en la vida natural.

 


 

Poema sobre la Moixera de Guilla

 

Camí de la Senyora

Indestorbada,

la flor de la moixera

encén l'obaga.

De sobte es fan visibles

les defeses alcoves.

'Miquel Desclot'

Miquel Creus i Muñoz

(Barcelona, el Clot, 20 març 1952)

 

Aquest i altres poemes en aquesta pagina

 

NOTA: informació extreta de la xarxa, sense contrastació científica. Fonts dumalis. amicsarbres, ale-iogaiterapies, auberria, lovistaire .

 

 

 

Octubre 04, 2019
FGCAltres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.