Alguna vegada heu vist la película Les Choristes?, una pel·lícula que tracta de la vida d’un grup de nens que canten en un cor, amb unes veus meravelloses? Doncs a la nostra terra tenim un cor semblant i que de fet és una de les institucions musicals més importants d’Europa, així com la més antiga, subsistint ni més ni menys que des de l’Edat Mitjana!: L’escolania de Montserrat.
L’escolania de Montserrat és un centre d’ensenyament bàsic i artístic reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i que és compost per un total de 50 nens de 9 a 14 anys originaris de tots els Països Catalans. Tant reconeguda és la seva tasca al Santuari que cada dia canten per a amplis públics de tot el món que van a veure’ls emocionats, i fins i tot han fet gires internacionals per gran quantitat de països.
En què consisteix l’educació dels escolanins i com se seleccionen i financien?
Els nens sol·licitants són escollits en funció de la seva habilitat vocal, rendiment escolar i adaptació i sociabilitat. Comencen els estudis a 4t o 5è de Primària i fins a 1è o 2n de l’ESO, segons la seva veu.
L’educació dels escolans consisteix en classes de totes les assignatures al matí, i a la tarda formació específica en música (llenguatge musical, assajos del cor, orquestra…). Cada escolà du a terme la pràctica del piano i un altre instrument, i els més avançats també de l’orgue.
El finançament dels seus estudis es realitza per diverses vies: Els pares paguen un 20% de l’estada del menor, el Departament d’Educació de la Generalitat paga una altra part de l’escola, la “Fundació Abadia de Montserrat 2025”, amb l’ajuda de benefactors, també aporta una part, i finalment, la resta l’assumeix l’Abadia de Montserrat.
I a part del seus estudis, cóm és la vida dels escolanins?
Encara que els escolanins porten una dieta controlada per nutricionistes i un horari d’estudis bastant exigent, són nois amb vides normals, que fora de les seves obligacions juguen, tenen accés a un gran ús de les noves tecnologies, passen temps amb les seves famílies, fan excursions, etc.
Els escolanins amb residència familiar a prop de l’Abadia de Montserrat poden anar i tornar a casa cada dia, mentre que els residents més lluny viuen a la residència de dilluns a divendres. Tots els nens van a casa els divendres a la tarda i tornen a Montserrat el diumeng per canta a la Missa i les Vísperes.
Els dimecres a la tarda fan excursions, assisteixen a xerrades de personalitats o realitzen activitats d’oci (alguns també catequesis si no l’han feta), mentre que els diumenges són dies especials per a les famílies, ja que totes conviuen i realitzen activitats juntes, ja que l’AMPA és molt activa.
Com activitats fora de la seva vida escolar, els nois de la escolania celebren diverses festivitats i jornades:
El dia 6 de desembre, el dia de Sant Nicolau de Mira, és la festa major dels escolanins, molt estimada per tota la comunitat. A la festa assisteixen famílies, monjos i antics escolans. La celebració se centra en el cant i representació de la llegenda de Sant Nicolau seguint la tradició de l’Edat Mitjana. Durant aquest dia, un dels escolans, prèviament escollit pels seus companys, és el “Bisbetó” i fa el paper de Sant Nicolau a la llegenda.
Es diu que entre les obres de Sant Nicolau per considerar-lo protector dels infants va ser salvar a les tres filles d’un home arruïnat que les volia dedicar a la prostitució (a causa de no poder-les casar per falta de dot), prenent gran quantitat de diners i llençant-los embolicats en un drap durant tres nits seguides dintre de la casa.
Així mateix, ja sent bisbe, es diu que va passar per una fonda i l’amo de la mateixa, d’ànima dolenta, va matar tres nens i els havia posat a macerar per fer-los servir com a carn als plats. Sant Nicolau, doncs, va realitzar el miracle de ressuscitar-los i castigar al posader.
Els escolanins també realitzen intercanvis amb altres escoles i centres. Els escolans visiten la Ciutat Esportiva Joan Gamper i els nois de la Masia, Montserrat, compartint així els valors de l’esforç, la disciplina i el treball en equip.
També fan un intercanvi amb l’escola Cintra del Raval de Barcelona, amb nens amb alt risc d’exclusió social, i amb una escola d’Anglaterra, anant a Londres durant una setmana i acollint als nois anglesos una altra.
Durant l’estiu, els escolans arriben de vacances sobre el 20 d’agost i abans d’iniciar el curs escolar retornen a l’activitat del cor, així com vivint d’una espècie de colònies musicals, gaudint d’uns dies de piscina, campionats o altres activitats.
