932 041 041

Vall de Núria, amb els seu entorn natural incomparable i  el seu fàcil accés amb el tren cremallera és el destí escollit per moltes persones per aprendre a esquiar o passar un dies a la neu. Però més enllà de la pràctica de l’esquí o la seva oferta d’oci al seu Parc Lúdic, Vall de Núria ofereix alternatives per aquelles persones interessades en altres disciplines o activitats.

Pels amants de la muntanya i les travesses, entre elles es troba l’esquí de muntanya. Voleu saber-ne més? Continueu llegint!

Primerament. Què és l’esquí de muntanya? L’esquí de muntanya, també anomenat esquí de travessa o esquí alpinisme és una modalitat d’esquí que no requereix de zones senyalitzades o tractades, ja que té com a objectiu l’ascensió i descens de pics, realitzant travesses o excursions.

El seu origen és als Alps a les primeres dècades del segle XIX, moment en que l’alpinisme era una activitat consolidada però que no es podia practicar amb seguretat durant l’hivern i la primavera.

Com altres activitats de muntanya, és considerat un esport de risc i per practicar-lo és necessari material i equip específic, així com preparació i capacitat física i tècnica.

A Vall de Núria es realitzen, de gener a abril per part de l’escola Oxineu, diverses rutes diàries segons les condicions niviològiques, arribant de Vall de Núria a Noucreus, Noufonts, Puigmal o Pic de Segre.

 

Aquest primer programa està pensat per ensenyar les maniobres i tècniques bàsiques de  l’esquí de muntanya i seguretat en neu, autonomia, agilitat i adaptació al material, com els grampons, el piolet, o l’ARVA.

És especialment indicat per a tothom que s’hi vulgui iniciar en aquest esport d’una manera tranquil·la, segura i amb la garantia de fer-ho amb un tècnic d’alta muntanya, a més un requisit desitjable és baixar per pistes vermelles amb seguretat, tindre una condició física per poder realitzar uns 900 metres positius i és recomanable targeta federativa.

Parlem amb el nostre expert en condicions de muntanya de Vall de Núria, David Codony, sobre les condicions que propicien la pràctica de l’esquí de muntanya a aquesta estació:

 

-Per què l’entorn de Vall de Núria és propici per aquest tipus d’esport?

Primer de tot per què et permet sortir des de 2000 mts i amb un accés amb el tren amb molta comoditat.

Segon, pel gran ventall d’ascensions que es poden fer des del mateix Santuari i recórrer les valls principals.

 

-Quines rutes recomanaries i perquè?

Per aquells que comencen  Noucreus és la més recomanable, ressegueix fàcilment la vall i una pala al final per donar-li un toc alpí. L’ascensió al Puigmal és garantia de satisfacció amb les perfectes vistes de dalt al cim i  amb un descens molt variat, entre les pales somitals, els tubs intermitjos o el bosquet final, sobretot cal vigilar al forat de l’Embut on a vegades pot estar cobert només per un petit tap de neu.

Per aquells que ja  han fet les clàssiques no es poden perdre la sensació que produeix saltar al vessant nord ja sigui per la volta de Carançà,  la volta dels Tres Colls, per l’Estanyet....són llocs amb garantia de solitud i paisatge alpí.

 

-Hi ha rutes per a tots els nivells? Tothom hi pot aprendre esquí de muntanya?

La vall de Noucreus és perfecte per la iniciació, per als debutants es pot arribar fins al peu de  la pala somital i ja és una bona ascensió. El descens per damunt del torrent cobert de neu és garantia de diversió!

És important saber adequar-se al propi nivell. No tan sols cal tenir el fons necessari per l’ascensió sinó que hem de reservar forces perquè potser haurem de baixar amb neus en condicions pèssimes que ens exigiran el màxim de tècnica  i esforç. La prudència és un valor molt preuat a la muntanya.

 

-Quines son les teves recomanacions en quant a material, mesures de seguretat, condicions de la muntanya, risc d’allaus...?

 És bàsic entendre que la neu és un mitjà que ens aporta molt bones sensacions però que té els seus riscos. Per una banda tenim les neus gelades, en les que haurem de decidir sempre abans d’encarar-les si les  fem amb ganivetes o ens posarem els grampons. En mig d’una pala glaçada en la que amb prou  feines t’aguantes no és el moment per posar-te els grampons. Sempre que utilitzem els grampons haurem de menester el piolet ja que l’objectiu dels grampons és no relliscar en neus dures o gel; però si això passa, sense el piolet, no ens aturem de cap manera.

 L’ús del casc ha de ser del minut 0 fins al fi de la sortida. Cal haver fet practiques d’autodetenció per saber utilitzar correctament aquestes eines i que en cas d’accident siguin efectives.

 Per l’altre costat tenim el risc de ser atrapat per un allau. Repetim el mateix format que abans, cal portar el material adequat, DVA, sonda, pala però cal saber utilitzar-lo, per això és bàsica la formació i l’entrenament. Quants més cops haguem simulat un rescat més fàcil se’ns farà el dia que en tinguem necessitat.

No obstant la millor opció sempre és que no ens trobem mai en aquesta situació; per això cal molta formació constant. La neu és un element molt canviant i cal aprendre tant com puguem per  entendre cada situació. La informació puntual  setmana a setmana també és molt important: el mantell nival avui pot no tenir res a veure amb el mantell nival de demà passat.

Al Pirineu tenim un molt bon servei en prevenció, tenim un bulletí de perill d’allaus amb molta informació que cal saber interpretar mitjançant la formació. Des de Núria també oferim informació visual de com està la muntanya.

Amb l’experiència i el coneixement serem capaços de traçar itineraris segurs que ens permetin fer ascensions sense risc i evidentment saber quan toca recular, per què tirar enrere; és una part més de les sortides a muntanya. Sempre hi podrem tornar un dia amb més bones condicions. La contractació de guies és una via molt interessant per adquirir aquesta experiència d’una manera segura.

 

Febrer 01, 2018
FGCAltres webs d'FGC Turisme
Top
x
Les meves reserves
Introdueixi el número de localitzador i l'email per consultar la seva reserva i poder cancelar-la o modificar-la.